El cotxe privat és el més utilitzat en els 300.000 desplaçaments diaris que es fan la comarca i en un 72% dels casos només hi viatja el conductor, segons l’enquesta realitzada per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona

Creacció ha celebrat aquest dimecres, 14 de desembre, el seu Consell General, a la Sala Gòtica de la UVIC-UCC. Hi han assistit una trentena llarga de persones.

A l’acte, s’ha explicat el projecte estratègic “Talent i col·lectius vulnerables”, que gestiona la Fundació Albir. El programa està dedicat a combatre l’abandonament escolar prematur i ja compta amb 13 professionals educatius i gairebé 200 joves. Les seves propostes es bifurquen en formació dual i noves oportunitats.

La vetllada, però, ha estat centrada en la mobilitat, amb un monogràfic. A partir del treball dut a terme per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, en relació a l’enquesta de la mobilitat a la comarca, s’han tractat diversos aspectes en els quals es pot actuar a nivell local per promoure la mobilitat sostenible. S’ha fet especial atenció a qüestions com la interlocució amb les empreses, la col·laboració entre municipis i la sensibilització a la ciutadania. 

En el mateix marc, l’Oficina Tècnica de l’R3 ha explicat les propostes que es van presentar fa uns dies per al desenvolupament del corredor al voltant del tren.

Pel que fa a l’enquesta, els resultats han deixat clar que Osona té un sistema consolidat de mobilitat, amb gairebé 300.000 desplaçaments diaris, el 92% dels quals són a la mateixa comarca, segons ha explicat Sandra Àlamo, tècnica de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. La meitat de la població mòbil fa més de tres desplaçaments diaris i hi ha un domini aclaparador del cotxe privat, especialment en els desplaçaments per a feina i estudis. El més greu és que en el 72% d’aquests casos només viatja el conductor.

Una altra dada preocupant és que només el 4,8% d’aquests desplaçaments es fan en transport públic. L’enquesta dona algunes de les raons: sistema radial a Vic, poc competitiu en temps i cost (excepte a Vic), afectacions importants en prestacions de serveis i desconeixement d’horaris i rutes.

En relació al tren, Arnau Comajoan, de l’Oficina Tècnica de l’R3, ha desgranat diverses propostes per augmentar-ne l’accessibilitat des de l’àrea d’influència de la línia. Aquestes es basen en millorar la integració de les estacions dins dels teixits urbans i de la xarxa ciclable urbana i interurbana, per afavorir l’accés a peu, en bicicleta i patinet, junt amb la dotació d’aparcaments segurs de bicicletes i aparcaments Park and ride d’ús exclusiu per a usuaris del tren.

Per altra banda, també destaca la possibilitat que ofereix la cadència de l’R3 (el fet que el tren passi sempre als mateixos minuts) per coordinar-hi els horaris dels autobusos, entre d’altres. A més, defensa que, l’extensió dels trens de Rodalies que actualment comencen o acaben a Vic fins a Torelló permetria vertebrar la Plana de Vic molt millor amb una major oferta al nord d’Osona.

Per últim, Narcís Sastre, consultor de mobilitat de Neopolis, ha fet algunes recomanacions estratègiques. Per damunt de tot i amb caràcter transversal, destaca la promoció de la cultura de la mobilitat sostenible. També recomana tenir clar que la mobilitat a la comarca es basa en un sistema urbà amb Vic com a node central.

I, més adreçat a les administracions, ha insistit en que s’hauria de potenciar l’estratègia pull and push, o el que és el mateix, del pal i la pastanaga. En aquest cas, la pastanaga seria la millora de serveis, infraestructures, horaris… per incentivar a utilitzar el transport públic; i el pal, les mesures polítiques per desincentivar el vehicle privat, per exemple.

El consultor també ha explicat algunes de les pràctiques de mobilitat sostenible que es poden aplicar en zones rurals com la d’Osona: carsharing, carpooling o bus a la demanda, entre d’altres. 

Un cop finalitzades les presentacions, els participants a la jornada s’han agrupat en tres taules per debatre sobre la priorització i el disseny de petites propostes. A la primera s’ha parlat d’intermodalitats (R3, bici i bus); a la segona, sobre mobilitat compartida, bàsicament centrada en municipis petits; i en la tercera de sensibilització (informació, campanya de mobilitat i agents).