Núria May, tècnica agroalimentària de Creacció, aprofita la celebració del Lactium per analitzar l’estat del sector a la comarca.

Només amb una mica de cerca per les xarxes podreu veure que a Osona som una de les comarques amb un nombre més elevat de formatgeries de tot Catalunya, incloent també explotacions i elaboradors de derivats làctics artesans. Aquest fet és excepcional en sí mateix i els motius poden ser diversos (tradició ramadera, alt nombre d’explotacions de vaca lletera, reconversió del model), però sobretot cal posar en valor l’heterogeneïtat de les propostes formatgeres que tenim a casa nostra.

Per mencionar-ne només algunes: podem trobar, en punts ven allunyats de les comarca, propostes amb ramat propi i de pastura amb un nombre reduït de referències formatgeres com són el Serradet de Barneres o Formatges de Lluçà; llet de ramat propi i certificat ecològic que arriben a la gran superfície com Mas el Garet; formatgeries històriques com el Molí de la Llavina, que va ser capdavantera en l’elaboració del primer formatge blau de Catalunya, i granges que a més de llet elaboren derivats làctics de qualitat, com Granja Comas. 

Avui més que mai, i en un moment en que la pagesia està perdent efectius tot i ser una de les professions més necessàries per a la nostra supervivència i ocupar només al voltant del 5% de la població activa, que a la comarca hi hagi gent jove, formada, que moltes vegades s’han reinventat i canviat de professió, apostant per llet i formatges de qualitat són motius prou importants per donar suport a aquest sector i comprar els formatges que elaboren. Propostes com la formatgeria col·lectiva Quall del Lluçanès en són un bon exemple. 

És rellevant la constant innovació i lideratge d’aquestes formatgeries dins el sector formatger. Ho podem constatar a les passades cinc edicions de Lactium on sempre hi ha hagut formatges osonencs entre els premiats: Reixagó, Molí de la Llavina, Formatgeria d’Espinelves, Granja Armengol i Ubach. Destacar també el Jove de Cabra de Formatges Riudavets com el formatge guanyador del Fetaosona, aliments excel·lents.

Cal posar en valor la feina que es fa des de la Selecta de Manlleu, portant formatge artesà a la restauració, la Caseïna de Vic, botiga de formatges artesans catalans per a públic final, o la prescripció que es fa des d’alguns restaurants a través del carro de formatges. Però és una assignatura pendent la disponibilitat del producte quan moltes vegades la balança cost-benefici per al consumidor a l’hora de cercar el formatge i pagar-ne un preu just no sempre el satisfà ni el compensa. 

Cal tenir en compte un factor que incrementa la demanda, el lactoturisme, una iniciativa que passa per obrir les portes de les explotacions formatgeres perquè els potencials clients passin a ser també prescriptors. Exemple i excepció són l’equip de les Cabres d’en Peyu, l’explotació ramadera més visitada de la passada edició del Benvinguts a Pagès, la Festa o la Ruta de la Llet del Lluçanès. una proposta agroturística vinculada a productors de llet i formatge. 

Aquestes i altres Iniciatives que contribueixin a visibilitzar i promocionar el formatge català artesà, com la passada edició de la fira Lactium, són necessàries per incrementar el coneixement popular sobre un sector autèntic i singular, que ens cal  posar en valor per tot el què hem dit, perquè puguin seguir sent sostenibles ambientament, socialment i econòmicament i, sobretot, perquè no dir-ho, perquè els formatges que elaboren són boníssims!

Núria May Masnou, tècnica del sector agroalimentari a Creacció.

Llegeix la notícia: “Les bones xifres confirmen el gran interès  pel Lactium i el sector formatger”