Nova Energia d’Osona, liderada pel Consell Comarcal, proposa un model energètic participatiu i respectuós que pretén reduir en set anys el 40% d’emissions de CO2 a Osona.

La crisi climàtica que viu el planeta ens obliga a actuar i a trobar respostes a nous interrogants. En aquest marc, Catalunya va aprovar el maig de 2019 una declaració d’emergència climàtica i ambiental comprometent-se a incrementar l’ambició en la transició a un model energètic 100% renovable, desnuclearizat i descarbonizat. Per complir amb aquests objectius cal introduir l’energia renovable tèrmica, l’ús del vehicle elèctric i l’energia solar fotovoltaica al nostre territori.

Aquest és el sentit del projecte NEO (Nova Energia Osona), promogut pel Consell Comarcal d’Osona, a través de la seva agència ALEO ( l’Agència Local de l’Energia d’Osona), i de recent creació. Aquest projecte de transició energètica treballa per fomentar l’estalvi energètic i reduir les emissions de CO₂ a la comarca. De fet, és una de les sis línies estratègiques consensuades pels agents del territori en el manifest “Osona, reptes de futur”, signat el març de 2022.

Aneu al web de Nova Energia d’Osona (NEO)

Les directrius europees marquen pel 2030 que un 50% de l’energia sigui d’origen renovable i un 100% pel 2050. El NEO proposa un model energètic participatiu i respectuós per reduir en set anys el 40% d’emissions de CO₂ a Osona, amb una inversió de 818 milions d’euros i la generació de 1.700 nous llocs de feina pel 2027. Les actuacions s’han de produir en el sector domèstic, industrial, agrari, els serveis i l’administració pública. 

En conjunt, els 50 municipis d’Osona i el Lluçanès busquen reduir el 42,1% del consum no renovable l’any 2028. Amb aquest objectiu a l’horitzó, el projecte s’estructura al voltant de cinc línies d’actuació:  

• Consum tèrmics: reduir el 51,8% del consum no renovable. 

• Consum elèctric: reduir el 6 3,7% del consum no renovable, instal·lant 50 parcs fotovoltaics de 5 MWp a Osona l’any 2027 que generaran en conjunt 250 MWp.  

• Mobilitat: incentivar el vehicle elèctric, a més d’una xarxa de punta de recàrrega per aquest tipus de vehicles i el transport públic i alternatiu (reduir el 20,30% del consum no renovable). 

• Comunitats energètiques: creació de 50 cooperatives ciutadanes d’energia a tots els municipis osonencs i creació d’una cooperativa de segon grau per agrupar-les i donar-hi servei.  

• Innovació: impulsar projecte emprenedors, formació tècniques i creació d’una eina de finançament col·lectiu.

L’autoconsum, un puntal essencial

Un dels grans protagonistes en aquest projecte serà l’autoconsum, un dels puntals essencials en aquesta transició verda. En aquesta línia, l’administració ha aprovat una nova normativa de mesures urgents per a l’emergència climàtica i l’impuls a les energies renovables que permet fer instal·lacions fotovoltaiques en sòl no urbanitzable. Una opció que pot desencadenar en certa tensió social: la implantació de parcs al territori és un element crític pel dilema que genera l’elecció entre sòl agrícola o infraestructures fotovoltaiques.

En els darrers dotze mesos s’han posat en funcionament els primers parcs solars a la comarca, els quals han estat d’autoconsum. Destaquen els 1,9 MW i 1,1 MW instal·lats a Tona, i els 3 MW a Gurb. 

Osona ha incrementat l’autoconsum fotovoltaic a partir de l’any 2019, però amb més intensitat durant el 2022. De fet, s’ha passat d’instal·lar 51 instal·lacions fotovoltaiques l’any 2019 a 1.706 el 2022. Un comportament que sembla replicar-se el 2023, amb dades del primer trimestre del 2023, amb 504.

Aquest increment, des d’una perspectiva de potència, s’ha produït majoritàriament en instal·lacions domèstiques o de petit comerç (fins a 10 KW). L’impuls ve generat, en bona part, per la inflació i la crisi dels preus energètics derivada la invasió de territori ucraïnès per part de Rússia. 

El cotxe elèctric no s’enlaira 

En l’apartat de mobilitat, les principals barreres que frenen el consum del vehicle elèctric són el preu, així com l’autonomia del vehicle i la xarxa de carregadors. En aquest sentit, el NEO pretén ampliar i adequar la xarxa de punts de recàrrega fins arribar a les 300 estacions pel 2027. Tot i això, actualment només hi ha 43 instal·lacions de recàrrega a Osona. 

Pel que fa a les matriculacions de vehicles elèctrics i endollables, entre el 2021 i el 2022 s’han incrementat un 37,09% a Osona. En aquest període, la majoria de les transaccions involucraven la tipologia turisme, el 97,3% el 2021 i el 96,4% el 2022. D’aquests, el 68,1% de les matriculacions de l’any 2022 corresponen a vehicles híbrids i Mild Híbrid Elèctric Gasolina, i només el 12,2% són vehicles 100% elèctrics. 

Les comunitats energètiques

Finalment, cal destacar les comunitats energètiques com un altre dels pilars fonamentals d’aquesta transició. “Osona és comarca capdavantera en aquest àmbit perquè en l’actualitat hi ha 24 comunitats energètiques constituïdes, tres en fase de creació i també hi ha dos municipis que estan valorant noves iniciatives”, explica Gil Salvans, responsable tècnic del NEO. “Ja són casi 2.000 persones que formen part d’aquestes comunitats”, afegeix. 

Les comunitats energètiques són una de les principals eines per empoderar la ciutadania i facilitar el canvi de model energètic cap a un model de consum d’energia renovable descentralitzat. Durant el 2023 i 2024 aquestes comunitats energètiques i els ajuntaments que hi col·laboren desenvoluparan més de 60 projectes comunitaris, amb una inversió superior a 6 milions d’euros. També s’han engegat projectes de mobilitat sostenible com l’adquisició de vehicles elèctrics compartits. 

Cal destacar en aquest context la creació l’any 2022 de la cooperativa de segon grau Osona Energia SCCL (OECoop), que és un referent a nivell de país en comunitats energètiques. De fet, ha fet el salt fora de la comarca i ja en formen part més de 20 comunitats d’arreu de Catalunya. 

“La transició energètica arriba tard al nostre país i a la nostra comarca, i davant de la situació climàtica que estem vivint, és més urgent que mai. Per tant, tot i que les xifres econòmiques i d’actuacions del NEO poden semblar molt grans, no hi ha cap altre camí si volem minimitzar el canvi climàtic i fer d’Osona una comarca competitiva i alineada amb el desenvolupament econòmic sostenible”, apunta Salvans. “Cal redoblar esforços i sobretot conscienciar-nos tots del gran repte que tenim davant, la transició energètica portarà canvis en com vivim, com ens relacionem i ens afectarà en molts àmbits de la nostra vida, però és necessària i urgent. Tot i que s’han fet importants passos els darrers mesos encara estem lluny de complir els objectius, i per tant administracions, empreses i ciutadans cal que ens hi posem!”, reclama.