La FECS dedica a les empreses una jornada tècnica sobre energia, amb exemples pràctics i inspiradors que poden servir de referents en un camp on encara queda molt per explorar.

La rehabilitació sostenible i les comunitats energètiques s’han desplegat a la tercera edició de la Fira de l’Energia i la Construcció Sostenible (FECS), que ha tingut lloc al recinte firal del Sucre, de 15 al 17 de febrer. Durant els tres dies de fira, professionals, estudiants, empreses i públic en general s’han passejat entre la cinquantena d’estands i han participat a les jornades tècniques, exposicions, demostracions en directe, visites d’obres i tallers.

Les jornades tècniques, centrades en la divulgació i la formació, han captat el públic professional, amb un significatiu volum d’assistència, fet que demostra l’alt interès per impulsar l’ús de les energies renovables i també de tècniques de construcció i rehabilitació sostenible.

Més enllà de l’autoconsum a l’empresa

Entre aquestes, destaquen les jornades tècniques adreçades a les empreses “Més enllà de l’autoconsum a l’empresa: la descarbonització de la indústria, la gestió de l’energia i les comunitats energètiques”. Proenergia Osona ha col·laborat per segon any en l’organització d’aquesta matinal, juntament amb l’Organisme de Fires i Mercats (OFIM) de l’Ajuntament de Vic.

Aquesta proposta ha comptat amb una molt bona assistència i un públic molt divers, entre professionals del sector, empreses, tècnics… Els participants també han valorat de manera molt positiva la possibilitat de fer networking en un marc en el que hi conflueixen persones del sector de tot el país.

Joan Vila, CEO d’LC Paper, empresari i referent en l’àmbit de la sostenibilitat, ha explicat com poden afrontar les empreses el repte i la necessitat de la descarbonització, contribuir al desenvolupament sostenible i alhora continuar sent competitiva i viable.

“La clau de la descarbonització no són les inversions, és el camí dissenyat, l’actitud”, ha assenyalat  Vila. “La inversió ha de ser equivalent a l’estalvi que fas. Les fotovoltaiques s’han de rendibilitzar amb estalvi i no esperar les subvencions”, ha afegit.

El gestor energètic compartit

La benvinguda d’aquestes jornades l’ha donat Josep Casassas, conseller delegat de Promoció Econòmica, Projectes Europeus i Creacció del Consell Comarcal d’Osona, que ha posat en valor la tasca que porta a terme Proenergia des de 2019, donant suport i assessorament les empreses d’Osona i el Lluçanès en l’àmbit energètic. Casassas anima les empreses a unir-se per afrontar el repte de la transició energètica.

Precisament, en el bloc de la gestió energètica s’ha presentat la prova pìlot del servei de gestor energètic compartit que ha realitzat Proenergia, en la que hi han participat 13 empreses molt diverses d’Osona i el Lluçanès, tant pel que fa a l’activitat com al consum.

La iniciativa ha tingut una durada de sis mesos, durant els quals les gestores energètiques han acompanyat les empreses de manera totalment personalitzada. El gestor energètic ha permès endreçar l’àrea energetica de l’empresa, empoderar-la per poder prendre les pròpies decisions i gestionar de manera més eficient l’energia, i s’ha constatat que es poden aplicar millores immediates sense o amb una inversió mínima per reduir despeses. En aquest marc, també s’han posat exemples concrets d’accions de millora en relació a la gestió de l’aire comprimit, el seguiment de l’eficiència de la fotovoltaica i la maquinària de producció.

El servei de gestió energètic ha tingut una molt bona acollida entre els empreses participants. Com a factors claus de l’èxit, l’actitud d’aquestes empreses i l’analítica de dades.

Proenergia continuarà oferint de manera regular aquest servei a partir d’ara.

Tres comunitats energètiques inspiradores

En el bloc de comunitats energètiques s’han explicat tres experiències de comunitats energètiques empresarials inspiradores: el cas de Vitamina D, del TAC Osona; també la comunitat energètica del polígon Les Comes d’Igualada; i la del polígon Agro Reus.

Les tres comunitats mostren diferents models en relació al seu impuls i governança, una amb participació de l’ajuntament i les altres dues com a iniciatives totalment privades. També divergeixen en el model econòmic, en alguns casos amb un component social.

Però hi ha diversos aspectes que són comuns i que poden servir com a mirall per a altres empreses. Primer, cal que hi hagi un nucli impulsor que hi cregui i que faci de tractor de les altres empreses, ja que encara no hi ha experiències amb un recorregut prou llarg. També és important finançar les inversions de les instal·lacions de fotovoltaiques compartides a través de les línies d’ajuts actuals per a les comunitats. I, no gens menyspreable, més enllà de la generació d’energia, una comunitat d’aquest tipus és una oportunitat per impulsar altres línies de negoci, com projectes de carsharing, mobilitat elèctrica…