Creacció, l’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement, impulsada pels Ajuntaments de Vic i Manlleu, el Consell Comarcal d’Osona i la UVic-UCC, celebra els seus 10 anys d’història amb una mirada posada en els reptes de futur.

Un centenar de persones representatives del teixit econòmic, social i polític de la comarca s’han reunit aquest divendres, 22 de març, al migdia al Museu del Ter de Manlleu per celebrar els 10 anys de Creacció, l’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement. Entre aquestes, hi havia Montse Barniol, delegada territorial del govern de la Generalitat a la Catalunya Central; Marc Verdaguer, diputat de la Diputació de Barcelona; i Albert Castells i Arnau Rovira, alcaldes de Vic i Manlleu.

Creacció va néixer el 20 de gener de 2014 de la mà conjunta de l’Ajuntament de Vic, l’Ajuntament de Manlleu, el Consell Comarcal d’Osona i la Universitat de Vic. Durant aquesta dècada, l’entitat s’ha focalitzat en tres àmbits clars: en les persones, per millorar-ne l’ocupabilitat i la qualitat de vida; en les empreses, per augmentar la seva competitivitat; i en el territori, per contribuir al desenvolupament econòmic i social, sostenible i ambiental.

L’efemèride s’ha celebrat amb l’acte “10 anys fent camí, Creacció”, en el marc de l’Àgora d’Opinió. Ha comptat amb la conferència “Osona: reptes i il·lusions”, a càrrec de Carles Crosas, doctor en Urbanisme, i un debat posterior en el que hi han participat alguns dels impulsors de Creacció ara fa 10 anys: Núria Macià, Joan Turró, Josep Arimany, Pere Prat i Joan Roca. La benvinguda ha anat a càrrec d’Arnau Rovira i Josep Casassas, alcalde de Gurb i conseller de Promoció Econòmica, Projectes Europeus i Creacció del Consell Comarcal; i la cloenda, de Bet Piella, presidenta de Creacció.

“Una governança supramunicipal sense colors”

Els participants a la taula han fet un balanç molt positiu de la història de Creacció i han coincidit en alguns aspectes, entre els que destaca la capacitat que ha tingut l’Agència per treballar de manera transversal, sense partidismes i amb tots els agents del territori implicats, des dels polítics i socials, com els sindicats, fins les associacions empresarials i la universitat.

Així ho explicava Arimany: “Una de les claus de Creacció ha estat que tots hem anat alineats, una governança supramunicipal sense colors i en benefici de la ciutadania”. I afegia: “S’hi han implicat agents econòmics, empresarials i sindicats”.

Roca, que era el president del Consell Comarcal el 2014, apuntava a les dificultats de finançament i els pocs recursos que hi havia per activar propostes com la de Creacció. Un projecte “agosarat” en el seu moment, tal com l’ha titllat Casasssas, perquè no hi havia massa llocs on emmirallar-se. “Els municipis petits necessitàvem una musculatura més gran, un efecte de cohesió, i Creacció ens la va donar. Tots els interlocutors estàvem alineats i va ser fàcil”, assegura Roca.

Prat, per la seva banda, ha recordat el paper de les persones en la història de l’Agència. “Gràcies a les persones que hi ha al capdavant les coses funcionen”, ha dit.

El paper de la UVic-UCC en la vida de Creacció també ha estat important, tal com ha remarcat Joan Turró, qui va ser director de la Fundació Universitària Balmes i conseller delegat de Creacció durant molts anys. “L’Agència va néixer en el marc d’una confluència de visions estratègiques. L’alcalde Vila d’Abadal era un visionari, volia recuperar l’edifici de Casa Convalescència però alhora posar-lo al servei de tota la comarca. I a l’universitat estàvem vivint un procés de transformació amb una aposta clara: vincular-nos i implicar-nos amb el territori”.

Els reptes de futur

Els ponents han destacat algunes de les tasques i les fites que s’han anat consolidant a dins del marc de Creacció. Entre aquestes, la recollida exhaustiva de dades a través de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, que han servit per “prendre decisions”, tal com ha explicat Roca, o el naixement de l’Oficina Tècnica de l’R3, que lluita per un desdoblament de la línia de tren que “transformarà” la comarca, segons Arimany.

Més enllà, els fundadors de Creacció han repassat els reptes de futur als quals s’enfronta la comarca, com la transformació del sector agroalimentari; la necessitat d’unificar criteris pel que fa a la mobilitat, on el projecte europeu URBACT liderat per Creacció pot ser una eina fonamental; l’enfortiment de l’eix Vic-Manlleu; la millora del tren i la possibilitat d’instaurar una estació de mercaderies; la retenció i captació de talent; els nous serveis per a una població més envellida; el potencial investigador del Centre Beta; o l’especialització de la universitat en els àmbits educatius, sanitari (i sociosanitari) i biodiversitat, on aspira a ser un referent a nivell europeu.

Tots aquests reptes passen, però, per seguir el model de cooperació supramunicipal impulsat per Creacció. Així ho ha defensat Arimany: “Si tots anems junts, Osona serà una gran potència”. En la mateixa línia s’ha expressat la seva successora, Bet Piella: “Estem convençuts que Creacció ens ajudarà a transformar la comarca”. 

I les il·lusions

El debat dels impulsors de Creacció ha estat precedit per la conferència de Carles Crosas. Sota el títol “Osona: reptes i il·lusions. Urbanisme, territori i paisatge”, l’arquitecte manlleuenc ha reflexionat sobre algunes de les potencialitats de la comarca, en un nou món marcat per la sostenibilitat. 

Crosas ha donat algunes pinzellades inspiradores sobre el futur de la comarca en aspectes com la salut i la vida del camp; la mobilitat; la terra com a recurs, reciclatges i adaptació productiva; i l’aigua per estructurar el patrimoni, el paisatge i activitats. I n’hi ha afegit un cinquè, la governança, un espai d’interconnexió i de discussió entre tot el territori.