Creacció celebra el Consell General, on s’ha repassat l’evolució socioeconòmica de la comarca, la tasca de les oficines de promoció econòmica i s’han explicat alguns projectes importants sorgits d’aquestes oficines.
El Consell General de Creacció s’ha celebrat aquest dimarts, 9 d’abril, a la tarda a la de Sala Coll i Bardolet de l’edifici del Sucre de Vic. Hi han participat una quarantena de persones, totes representants del territori.
A l’acte, s’ha parlat de l’evolució socioeconòmica de la comarca durant els últims 10 anys, de la tasca conjunta de les oficines de promoció econòmica i s’han explicat alguns projectes destacats que han sorgit d’aquestes oficines.
10 anys d’evolució socioeconòmica
A partir de les dades de l’Observatori Socioeconòmic d’Osona, s’ha recollit l’evolució de la comarca durant el període 2013-2023. En destaquem algunes dades:
- El sector que ha crescut més ha estat el TIC, amb un 166%.
- El sector que ha generat més llocs de treball és l’agroalimentari, amb 3.505.
- La reforma laboral ha provocat canvis en el mercat de treball: hi ha un 33% menys de contractes temporals però, per altra banda, han crescut un 16% els contractes per ETT.
- El VAB a la comarca ha crescut un 28,7%, liderat per la indústria i sector serveis.
- Aquest creixement econòmic, però, no s’ha traslladat a les famílies: el PIB ha crescut un 22,3% mentre la renda familiar només ho ha fet un 13%.
- La demografia ha experimentat un creixement espectacular, amb 167.506 persones. La projecció del 2045 és de 186.000 habitants.
- Osona creix per la immigració. Ara en té un 18% (a Vic, el 29%, i a Manlleu, el 25%).
- La comarca pateix un atur estructural d’unes 7.000 persones, sobretot en aquests sectors: població estrangera, majors de 55 anys i dones.
Pots consultar totes les dades en detall a la presentació del Consell General de Creacció fent click aquí.
Les dades de les Oficines de Promoció Econòmica
També s’han donat les xifres de 2023 de la tasca de les oficines de promoció econòmica, que donen servei a tota la comarca, amb formats diversos i la participació d’ajuntaments i entitats.
Consulta el detall d'aquestes dades fent click aquí.
Els projectes destacats del territori
La vetllada, però, ha posat molt èmfasi en alguns projectes destacats del territori, que han nascut o han madurat a partir del suport dels serveis de promoció econòmica. En concret, se n’han explicat vuit. Són els següents.
Formatgeria col·lectiva i obrador comunitari del Lluçanès
Consorci del Lluçanès
Es tracta d’un formatgeria col·lectiva artesana única en el món. Es un espai pensat en tres aspectes: capacitació, amb formació, amb un curs d’especialització en formatgeria artesana, únic a Catalunya, amb alumnes d’arreu dels Països Catalans i un espai on fer els formatges, l’obrador compartit; emprenedoria, amb el naixement de noves empreses en el món rural; i cooperació, amb intercanvis i xarxa d’obradors compartits.
Es va obrir el 2018, en una antiga fàbrica tèxtil, que l’Ajuntament d’Alpens va cedir al Consorci del Lluçanès.
Centre de Formació Integral en Serveis a la Comunitat
Ajuntament de Manlleu
Centre de formació innovador, amb un model pioner que engloba tota la formació professional inicial, els serveis d’acreditació de competències, la borsa de treball, pràctiques i acompanyament en el món laboral. L’objectiu passa per promoure la formació al llarg de la vida per facilitar la transició laboral.
Neix de la demanda i necessitat del sector sociosanitari per disposar de gent qualificada per a les residències. Es tracta d’una cooperació público-privada en la que hi participen l’Institut Antoni Pous i l’Ajuntament de Manlleu, l’Àrea de Serveis a les Persones i Promoció Econòmica, el Consorci Hospitalari de Vic, el Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC) i el Departament d’Educació. Recentment s’hi han incorporat la Universitat de Vic i el Consorci d’Osona Acció Social.
La iniciativa ha esdevingut una referència per a la contractació de personal en l’àmbit sociosanitari d’Osona i, a més, s’ha creat una xarxa de residències a la comarca que permet treballar de forma coordinada.
Des que es va iniciar, el 2017, n’han sorgit 137 alumnes, amb una taxa d’inserció molt elevada (76%). En total, s’han gestionat 160 ofertes laborals.
Els reptes de futur passen per reproduir aquest model d’èxit en d’altres àmbits, millorar la qualitat de treball en el sector sociosanitari, que pateix una forta rotació, i posar en valor i posicionar l’àmbit d’atenció a les persones com a sector econòmic estratègic, entre d’altres.
8 en Xarxa
Ajuntament de Manlleu
Estratègia de cooperació territorial supramunicipal per promoure el desenvolupament local integral. Hi participen vuit municipis: Manlleu, Roda de Ter, Les Masies de Roda, Les Masies de Voltregà, Sant Hipòlit de Voltregà i els tres del Collsacabra (l’Esquirol, Rupit i Tavertet). En total, afecta una població de 37.000 habitants.
El treball en xarxa permet, vinculat a la proximitat, la transferència de coneixement i informació que genera efectes multiplicadors i posar tots els serveis de promoció econòmica a l’abast dels vuit municipis implicats.
Entre les dades generals, destaca que s’han atès 422 empreses i 1.521 persones. També s’han format 793 persones i s’ha facilitat la incorporació al mercat laboral a 296 persones.
Alguns dels projectes en curs enmmarcat en 8 en Xarxa: Vitamina, El passeig del Ter com a element estratègic territorial, Pla de dinamització dels polígons d’activitat econòmica de Manlleu i Estratègies de desenvolupament de comerç local i turisme del territori.
Co-Innovació
Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura
Una experiència de com el talent creatiu pot impactar al territori i a les persones. És un programa pilot que inclou els vuit municipis de la Vall del Ges. La hipòtesi és la següent: com el talent creatiu del territori pot facilitar la innovació de les empreses d’altres sectors econòmics.
Aquest talent creatiu de l’economia cultural i creativa del territori prové de l’art, els mitjans, el patrimoni i les creacions funcionals. L’objectiu és estudiar la via per on es pot traslladar aquest talent a les empreses.
S’està treballant amb tres empreses: una del sector energia, on ja s’ha definit el repte i l’equip de treball; una més tradicional, en aquest cas del sector alimentari; i l’última, del metall.
Economia circular i eco innovació
Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura
Disseny del model de promoció econòmica per a l’impuls de l’economia circular i l’eco innovació, que generi un desenvolupmant sostenible. Una experiència de com el talent creatiu pot impactar el territori i les persones.
El procés ha estat el següent: a través de la consultora inèdit s’han estudiat les línies d’actuació a empreses i emprenedors, les tendències globals, s’ha fet una enquesta i una proposta de carta de serveis, i finalment s’han validat aquests serveis amb un focus grup, per prioritzar-los. De tot plegat, n’ha sortit una carta de serveis per a persones emprenedores i empreses, un assessorament especialitzat vinculat a l’economia circular i l’eco innovació.
Els dos projectes presentats pel Consorci de la Vall del Ges ens mostren alguns aprenentatges: el treball en equips multidisciplinars permet establir moltes sinergies i connexions, i la cocreacicó del sector privat i l’administració pública facilita i millora el procés.
Estella Montseny i PFI d’Auxiliar d’activitats forestals
Mancomunitat la Plana
Model pioner de sostenibilitat km0 vinculat al talent jove. Associació formada per ajuntaments i propietaris forestals de l’àrea de la Reserva de la Biosfera del Montseny, amb caràcter publico-privat.
Gestió forestal com una oportunitat per mitigar el canvi climàtic: augmentant la resiliència dels boscos del la Bioesfera del Montseny, prevenint incendis, cuidant el paisatge i reduint la petjada de CO2 amb l’obtenció de combustible Km0.
Hi participen els ajuntaments de Seva, Balenyà, Tagamanent, Aiguafreda i el Brull, a més de propietaris forestals i comunitat. Tots els integrants n’obtenen avantatges. N’apuntem algunes, entre d’altres: els municipis adquireixen estella a un preu per poder assumir una gestió forestal sostenible, els propietaris forestals poden vendre la fusta a un preu competitiu i la comunitat (els habitants del territori) aposten per la preservació de la reserva de la biosfera del Montseny, la reducció de C02 i la creacció de llocs de treball.
La iniciativa va lligada al programa de formació i inserció adreçat a joves que esdevindran auxiliars d’activitats forestals. Aquest programa està impulsat per la Mancomunitat la Plana, l’Institut de Tona il’associació Estella Montseny, i tanca el cercle per a joves fora del sistema formatiu, als quals permet reincorporar-s’hi.
Procés de transformació del Centre Beta
Beta Tech Center
El Centre Tecnològic en Biodiversitat, Ecologia, Tecnologia Ambiental i Alimentària (Beta) va néixer el juny de 2014, per donar impuls a l’activitat investigadora en el camp de les tecnologies ambientals a la Universitat de Vic i donar resposta així als problemes ambientals del territori.
Poc a poc ha esdevingut un referent amb una evolució molt ràpida. Ja hi treballen més de 100 persones i gestiona 23 milions d’euros en projectes d’innovació.
El Centre Beta vol fer ara un pas més enllà i està preparant la seva sortida de la UVic i crear el seu sistema jurídic propi, a través d’una fundació. Això li permetrà créixer, captant més recursos i dedicar-se exclusivament a la recerca.
Parc Solar
Ajuntament de Centelles
L’Ajuntament de Centelles compta amb una companyia elèctrica propia. D’aquí va sorgir la necessitat de crear un parc solar fotovoltaic, el primer de Catalunya.
La instal·lació es va estrenar el desembre de l’any passat i compta amb 2.200 panells solars, que signifiquen 1.454 MWh anuals d’energia verda destinats a la comunitat energètica pública local i suposen un estalvi de 700 tones d’emissions de CO₂ a l’any.