Èxit d’assistència a la 1a jornada oberta d’OBL360 sobre “Benestar Emocional a la feina”, amb missatges contundents de treball, necessitat de coordinació i cohesió
Osona Benestar Laboral 360 (OBL360), grup de professionals de Prevenció de riscos laborals d’empreses de la comarca d’Osona, va obrir les portes el passat divendres, 7 de juny i, per primera vegada, per posar el focus, compartir i incidir en la millora del benestar emocional a la feina i reduir l’estigma de poder-ne parlar d’una manera natural.
Qui són Osona Benestar Laboral 360?
Ho va fer amb l’organització de la jornada “Benestar Emocional a la feina”, adreçada als empresaris i professionals de la prevenció de riscos laborals i d’altres perfils relacionats amb la gestió del benestar emocional a la feina. L’acte, que es va celebrar al Paranimf de la Universitat de Vic, va ser un èxit d’assistència, amb gairebé 150 persones.
La jornada va començar amb la presentació de l’organització, a càrrec d’Olga Curià, una de les primeres integrants del grup. Osona Benestar Laboral 360 està format per una vintena de professionals de la prevenció de riscos laborals d’empreses d’Osona i va néixer durant la Covid-19. A partir d’aquí, s’han continuat fent reunions fins i tot després de la pandèmia, tres o quatre a l’any, i el grup s’ha anat cohesionat.
A les trobades s’han compartint temes d’interès per aquests professionals i el sector. La jornada “Benestar Emocional a la feina”, a més de la importància tècnica dels temes que s’hi van tractar, significa la culminació d’aquest procés i la presentació del grup en societat.
Administració, empresa i tècnics
La jornada estava configurada amb tres taules de mirades diferents: la de l’administració pública, la de les direccions de les empreses i la dels integrants del grup OBL360 (aquests últims van mostrar les bones pràctiques que duen a terme en l’àmbit del benestar i la seguretat laboral). Totes les mirades van coincidir que, pel que fa al benestar emocional, hi ha tres aspectes rellevants:
1- Hi ha hagut un abans i un després de la Covid-19: fins aleshores la preocupació era la prevenció física de les persones treballadores, però ara, més que mai, també pren rellevància la prevenció i el seu benestar emocional.
2- És un estigma: segueix sent un tema tabú tant a nivell personal com professional.
3- És responsabilitat de tots (administració, entitats i ciutadans) de treballar conjuntament per fer-hi front.
Òscar Riu, director general de Relacions Laborals, Treball autònom, Seguretat i Salut Laboral, va afirmar que la prevenció és una inversió i no una despesa i que cal aplicar-la bé. I va afegir: “És un repte que tenim com a empresa i societat” i “cal donar impuls des de la societat per superar-ho”. Un dels punts que va destacar és la lluita per aconseguir que les empreses facin les avaluacions de riscos psicosocials, ja que en l’actualitat només un 12% les tenen fetes.
L’avaluació dels riscos psicosocials
A la primera taula, la institucional, Montserrat Barrera, tècnica de l’Institut Català de Seguretat i Salut Laboral, va recalcar que cal tenir estratègies de prevenció flexibles i adaptables, ja que cada vegada hi ha més persones estrangeres i els temps i dinàmiques empresarials són molt fluctuants (el món es mou molt de pressa!). Va posar èmfasi també en l’avaluació dels riscos psicosocials: “Són una eina que pot donar un impacte positiu en la salut i la productivitat de les persones en l’empresa”.
Alarmant va ser la dada que va proporcionar Magda Casamitjana, directora del Pacte Nacional de la Salut Mental de la Generalitat de Catalunya: “El 30% dels nois i noies del món tenen problemes de salut mental. Hi ha una allau de demanda de salut, i això es pot suportar fent formació, empoderant i comunicant. Cal que tots anem a la una, escola, feina, ens públics, comunitat… calen més recursos i optimitzar els que hi ha evitant duplicitats. Fa falta molta prevenció”. D’altra banda, va designar als assistents com a agents de salut amb el deure d’escoltar, formar i informar: “Hem de començar a fer un canvi de comportament des de l’empresa per mimititzar la societat”.
Des d’Obertament, Carlos Alcoba ens indicava que “el 90% de les persones no comuniquen la malaltia o el malestar emocional que pateixen a la seva feina, i moltes empreses no sabem com entomar la problemàtica”. També va apuntar que cal treballar de valent contra l’estigma a través dels lideratges de les empreses i de la falta d’un canvi cultural d’aquestes per poder canviar comportaments de les persones que hi treballen. En la mateixa línia que Barrera, va afirmar que “treballar pel benestar psicosocial dels treballadors dona rendiment productiu a l’empresa”.
Per amenitzar la jornada, l’entrenador personal Pol Lloveras va ensenyar als assistents uns exercicis molt simples que es poden fer des del mateix lloc de treball per tal de millorar el benestar físic després de males postures. LLoveras assegura que “si tenim un bon to físic, tindrem un estat mental millor”.
Benestar físic vs benestar emocional
En la segona taula, les direccions de les empreses asseguraven que el benestar físic va lligat a l’emocional, tal com indicava també l’entrenador personal. En les tres presentacions, enfocades al teletreball, es va coinicidir que és una bona eina per a la conciliació personal i professional però que, com tot, no se’n pot abusar, ja que comporta desconnexió emocional i falta de sentit de pertinença: es perden comentaris i la relació amigable entre les persones que constitueixen els equips.
Marta Ferrer, de FredVic, explicava: “Cal molta formació en intel·ligència emocional i control de l’estrès. És necessari que des de les direccions de les empreses es doni un marc de recolzament empàtic, que transmeti una cultura de suport”. Sara Manjón, gerent del CHV (Consorci Hospitalari de Vic), afegia “la necessitat de cuidar els professionals en tots els àmbits” i que “cal tenir en compte que cada generació té una manera particular d’expressar les emocions i les empreses adaptar-se a les necessitats que requereixin”. De Liquats Vegetals, la directora de Persones, Marta Parramon, va compartir el canvi de visió de les persones que formen una empresa: “Les persones han passat de ser un pilar a ser-ne l’essència”. També va argumentar que l’enfoc de benestar ha de ser 360, incloent el físic, el mental, el medi ambient…
La persona al centre
En la tercera taula, sis persones integrants del grup OBL360 van compartir les diferents accions que fan des de les empreses que representaven i els seus mètodes d’aplicació, anant més enllà de les de compliment legal i laboral. Les formacions i les informacions són bàsiques i l’empatia, més. Van assegurar que, sense la implicació de l’alta direcció de les organitzacions, no seria viable. Es van reafirmar que cal posar la persona al centre de la diana.
A les presentacions, es van poder conèixer un ventall d’accions diverses adaptades a les necessitats i realitats de cada empresa. Es va exposar que cal incidir en l’organització del treball, la participació de tothom i la creació de comissions per avaluar les accions que es duguin a terme. “Per tal de centrar-nos en actuar, hem de actuar com si la feina estiguessim a casa, com si ho féssim pels de casa”, deia Jordina Solé, responsable d’Igualtat i Formació de la UGT-Osona. Per la seva banda, Jaume Coronas, responsable de Salut Laboral del Vallès Oriental, Maresme i Osona de CCOO, destacava la importància de l’eina d’avaluació dels riscos psicosocials per millorar el benestar emocional de les persones treballadores.
Salut mental i estigma
Al final de la jornada, Jordi Plans, responsable de l’Àrea d’Inserció Laboral d’Osonament, va remarcar que l’acolliment i seguiment de les persones amb problemes de salut mental necessiten que trenquem els estigmes i es faci un bon acolliment, ja que és un factor primordial per la integració.
Per part del director de la Càtedra de Salut Mental de la UVic-UCC, Antoni Corominas, donava èmfasi en la manca de coordinació que hi ha entre institucions (empresa-sanitat) i societat. “Si es miren estudis diversos es pot arribar a la conclusió que mundalment entre el 10-25% són sans, la resta tenen algun tipus de malestar o malaltia mental. Per millorar la salut mental dels treballadors cal millora la comunicació vertical i horitzontal en les dues direccions”, va dir. I va introduir el concepte que la feina és part del projecte personal de vida, i que dins aquest projecte la salut mental hi ha de tenir una continuïtat.
OBL360, un grup obert
Seguidament, i per finalitzar, Joan Planàs de Promic i i membre del grup OBL360, va convidar les empreses que tinguin personal específic de prevenció de riscos laborals a valorar l’oportunitat d’entrar a enriquir el grup OBL360 i aportar el gra de sorra per a la millora del benestar laboral col·lectiu.
Va tancar la jornada la presidenta de Creacció i regidora de l’Ajuntament de Vic, Bet Piella, que va agrair l’assistència del públic i la participació dels ponents. Piella va reflexionar sobre la gran oportunitat de parlar del benestar laboral dels treballadors per deixar els tabús i els estigmes de la salut mental i caminar de forma global, 360 graus, institucions, empreses i treballadors per un bon benestar laboral a Osona. També va explicar que des de l’Ajuntament de Vic estan impulsant la recepta cultural com a marc per a la millora del benestar dels ciutadans.