Es denomina “fals autònom” la persona treballadora que està donada d’alta en el RETA, però que en realitat, la prestació dels seus serveis reuneix totes les notes de laboralitat pròpies del contracte laboral, per la qual cosa el seu enquadrament correcte seria en el Règim General de la Seguretat Social.

Així doncs, el Tribunal Suprem ha determinat que la realitat fàctica o els fets prevalen sobre la denominació que les parts puguin donar a la relació que regulen, de forma que, per determinar la naturalesa de la relació serà necessari tenir en compte totes les circumstàncies concurrents amb la finalitat de constatar si en la relació que uneix les parts estan presents les notes d’alienitat, retribució i dependència pròpies del contracte laboral o no. Entre d’altres, es té en compte si la persona treballadora té llibertat i autonomia en el seu treball o si, per contra, està subjecta a un horari o si rep ordres o instruccions clares sobre la forma de desenvolupament de la seva activitat.

Criteris aplicats per considerar la relació laboral i no mercantil:

• Subordinació directa: la persona treballadora rep i està sotmesa a ordres, instruccions, directrius i control per part de l’empresa, similar a una persona treballadora per compte d’altri.
• Dependència laboral: manca d’autonomia. Es realitza amb una certa permanència i amb caràcter habitual.
• Absència de llibertat d’organització: no disposa de plena autonomia per decidir com realitzar la seva feina, els horaris o les eines que utilitza, ja que està subjecte i limitat a les directrius i mètodes determinats per l’empresa.
• Absència de risc empresarial: no assumeix riscos econòmics ni inversions pròpies, la qual cosa pot ser una característica de la naturalesa mercantil de la relació.
• Exclusivitat: els serveis es realitzen en exclusivitat

En resum, entendrem la figura del treballador/a autònom/a com “la persona física que dugui a terme de forma habitual, personal, directa, per compte propi i fora de l’àmbit de direcció i organització d’una altra persona, una activitat econòmica o professional a títol lucratiu, doni o no ocupació a treballadors per compte d’altri”, exigint, en el cas dels autònoms econòmicament dependents, a més, entre altres previsions, la dependència econòmica en almenys el 75 per cent dels seus ingressos per rendiments de treball i d’activitats econòmiques o professionals, la formalització escrita del contracte i la regulació de la jornada.