La recollida conjunta de residus industrials, una opció per a les empreses

La Mancomunitat la Plana, Creacció, els ajuntaments de Vic, Gurb i les Masies de Voltregà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona tanquen un programa pilot adreçat a les petites i mitjanes empreses de la comarca, amb un ull posat al compliment de la normativa europea de gestió de residus i amb la intenció de donar-li continuïtat.

L’entrada en vigor de la Llei de Residus estatal, 7/2022, que afecta als residus municipals i els industrials, posa sobre la taula nous reptes i obligacions per al teixit empresarial, de cara a seguir millorant en la gestió dels residus. Aquesta normativa posa èmfasi en la necessitat d’incrementar la prevenció, la separació en origen i la revalorització dels residus.

Per ajudar les empreses a adaptar-se a aquests canvis, la Mancomunitat la Plana, Creacció, els ajuntaments de Vic, Gurb i les Masies de Voltregà, el Consorci del Lluçanès i el Consell Comarcal d’Osona, amb el suport de la Diputació de Barcelona, van posar marxa l’estiu de l’any passat una prova pilot enfocada a la reducció i revalorització dels residus de les empreses del territori, amb un assessorament personalitzat.

Més informació sobre el programa pilot de residus industrials

El projecte pilot s’ha tancat recentment amb un resultat més que positiu, segons les entitats i administracions involucrades, que ara treballaran per establir-lo com un servei permanent per a les empreses. “Estem contents, no és un context fàcil, però hem obert un filó d’assistència a les petites i mitjanes empreses que no existia, en una doble vessant: assessorament individual i una estratègia més global i comarcal”, explica Jordi Baucells, de l’empresa Biodiversitat.cat, que ha coordinat el programa. “Però hem de tenir en compte que es tracta d’un canvi cultural que no es fa ni en un any ni en dos”, afegeix.

Diversitat de gestors i residus

Durant aquest any i en el marc del projecte pilot, s’han visitat un total de 107 empreses, la majoria petites i mitjanes, les quals no han acabat de fer el pas cap a una gestió integral dels residus. Aquestes pimes generen petites quantitats de residus molt variats i, sovint, han quedat excloses dels serveis habituals de recollida municipal. La conseqüència, han hagut d’optar per solucions parcials, amb serveis poc eficients.

Les xifres ho corroboren. Les dades de la DARI (Declaració Anual de Residus Industrials) revelen que aquestes empreses generen 12.272 tones de residus, de 79 tipus diferents, entre els quals destaquen els llots, excrements d’animals, formigó, cartró, fusta i metalls.

En total, també s’han identificat fins a 62 gestors de residus diferents a la comarca, fet que posa de manifest la complexitat i diversitat de les necessitats logístiques, econòmiques i de personal a què s’enfronten les empreses.

Cap a una recollida conjunta i múltiple

A partir dels resultats de la prova pilot, s’obren dues opcions que es preveuen estudiar en la nova etapa del projecte de gestió de residus: la recollida conjunta per part de les empreses i la multirecollida.

Les empreses que han participat en el programa pilot estan preocupades pel cost total de la gestió de residus. De fet, un 40% ni tan sols coneix quan li costa. En aquest context, un 83% de les empreses veurien amb bons ulls una gestió conjunta dels residus, tot i que només un 29% hi estaria interessada si això comportés una reducció de costos.

Cal tenir en compte que a partir de l’any que ve la fracció banal (el que es coneix com a rebuig, que no es pot revaloritzar) tindrà un control molt més estricte i estarà prohibit barrejar-la amb restes de residus que es puguin reciclar. Als polígons de Vic, per exemple, el banal significa un 46% dels residus no específics de les empreses, una xifra molt elevada que obliga a una revisió urgent de la gestió.

La recollida conjunta, però, hauria de tenir algunes especificitats. La gran quantitat de residus diferents, i en quantitats petites, fa imprescindible una recollida en dos nivells: una primera recollida comarcal multirecollidora i una segona fase de processament en centres especialitzats.

“Les gràfiques són molt contundents: microgeneradors de residus molt diferents”, insisteix Baucells. “Per tant, no podem fer venir segons quin gestor especialitzat a la comarca per recollir només a tres o quatre empreses. Ens calen gestors comarcals multirecollidors i llavors un centre per gestionar aquests residus”, afegeix.

I ara què?

Un cop executat el programa pilot, les entitats impulsores treballen per a què aquest servei d’assessorament a les empreses esdevingui estable. En aquest context, s’han marcat unes primeres passes per tal de millorar-lo i reforçar-lo.

Així, entre d’altres punts, es vol consolidar el servei de recollida orgànica, que s’ha començat a gestionar, sobretot als polígons de Vic i els seus bars i restaurants.

A més, es planteja la creació d’un portal web que centralitzi la demanda i la resolució de problemes i dubtes per a les empreses. Aquest espai permetria a les empreses obtenir informació i contactar amb gestors especialitzats segons el tipus de residus que generen.

Els gestors tindran un paper clau en aquesta nova etapa, amb la creació d’un banc de gestors i la promoció de sinergies amb les empreses i els serveis de recollida.

Jornada de sensibilització a Manlleu

El tancament del programa pilot i l’inici d’una nova etapa més estable tindrà el seu punt culminant en la jornada que es portarà a terme al Museu del Ter de Manlleu, el 19 de novembre, de 9 a 11 del matí. La iniciativa va adreçada a les empreses de les comarques d’Osona i el Lluçanès.

La jornada de sensibilització porta per nom “Com afecta la llei de residus a la teva empresa?”. A la trobada es parlarà del programa pilot que s’ha portat a terme amb empreses de les dues comarques per a la millora de la gestió dels residus industrials, la seva continuïtat i el context normatiu que l’ha activat. A la nova edició del programa s’hi incorporen el Consorci de la Vall del Ges, Orís i Bisaura i l’Ajuntament de Manlleu.

Inscripcions a la jornada

4 de novembre de 2024