La Biblioteca Pilarín Bayés de Vic va acollir divendres passat, 31 de gener, la conferència “Subúrbia, la influència del model dispers americà”, a càrrec del periodista cultural Philipp Engel. L’acte, organitzat en el marc de l’Àgora d’Opinió, va reunir una cinquantena de persones interessades en l’evolució i impacte d’aquest model urbanístic nord-americà i la seva influència en el nostre territori.

Després de la presentació de Bet Piella, presidenta de Creacció, Engel va iniciar la seva ponència explorant la història i els fonaments del model de suburbis als Estats Units. Aquest fenomen urbanístic, estretament vinculat a l’evolució del ferrocarril, el tramvia, l’automòbil i les autopistes, va adquirir gran protagonisme després de la Segona Guerra Mundial, quan molts excombatents van buscar estabilitat en zones residencials tranquil·les amb vivendes unifamiliars envoltades de gespa, cotxe i fins i tot algunes piscines. Era una de les essències del conegut com a “somni americà”.

Engel va destacar com aquest estil de vida es va convertir en un somni promogut per la cultura popular, especialment a través de les sèries de televisió (sitcoms), que no només reflectien la realitat dels suburbis, sinó que la potenciaven arreu del món. No obstant això, aquest somni no era accessible per a tothom i es va reduir en un primer moment a les classes privilegiades, a una “utopia burgesa”.

El govern americà va prioritzar l’expansió de subúrbia i, mica en mica, es va fer més accessible a la classe obrera. De fet, hi havia al darrera una estratègia política important: es tractava d’una filosofia totalment contraposada a la comunista de la Unió Soviètica, el gran enemic dels Estats Units en aquell moment.

El creixement dels suburbis americans va donar peu, però, a situacions preocupants: les comunitats afroamericanes en van ser sistemàticament excloses. Arribat el moment que aquest moviment de persones negres a l’extraradi no es va poder evitar, es van generar fenòmens com la “white flight”, o sigui, l’èxode de famílies blanques cap a zones encara més perifèriques on els afroamericans no hi tenien accés. Era “racisme immobiliari”, tal com el defineix Engel.

En aquest moment, es van donar altres fenòmens contraposats. Subúrbia era una invitació per a les dones a quedar-se a casa, “les reines de la llar, rodejades d’electrodomèstics”, però lluny de la ciutat, els llocs de treball i dels centres de decisió. “La segona onada de feminisme als EUA va sorgir, precisament, com a reacció a aquest fet urbanístic”, assegura Engel.

Un model poc sostenible

Durant la conferència també es van tractar els aspectes més foscos d’aquest model: la dependència excessiva de l’automòbil, el malbaratament de recursos com l’aigua i l’energia, i la proliferació d’espais residencials extensos i desconnectats, que dificulten la gestió eficient dels serveis públics, com el clavegueram o la salut.

Engel va advertir que, tot i que la imatge idíl·lica dels anys 50 continua vigent, la realitat ha evolucionat i ara es posa en dubte la sostenibilitat del model. “Als EUA anar a peu o en bici a treballar és un luxe. No pot ser que això sigui un luxe”, apunta el periodista cultural.

L’americanització de Catalunya

A Catalunya i Espanya, segons el ponent, s’ha produït una americanització del paisatge, amb l’expansió de centres comercials, urbanitzacions i polígons industrials. L’auge dels habitatges adossats i la proliferació de segones residències recorden, en certa manera, l’estructura suburbana nord-americana, encara que amb una regulació urbanística més estricta.

El debat posterior va aprofundir en com l’urbanisme influeix en la societat i en la manera de pensar, assenyalant que, als Estats Units, el model dispers ha afavorit un sistema neoliberal amb poca intervenció estatal. Es va posar sobre la taula la necessitat de replantejar aquest tipus d’urbanisme en un context de crisi climàtica i escassetat de recursos, apostant per una major densificació i una planificació més sostenible.

La xerrada va concloure amb una reflexió sobre el futur dels suburbis i el seu impacte en la identitat col·lectiva. L’expansió d’aquest model ha portat a una globalització de l’espai urbà que, segons Engel, podria posar en perill la diversitat cultural i la cohesió social. Així doncs, la influència del somni americà segueix present, però amb nous desafiaments i preguntes sobre el seu paper en el segle XXI.

Agòra d’opinió

Àgora d’Opinió és un fòrum de debat que agrupa els mons de l’emprenedoria i l’empresa, la universitat i l’administració. Té com a eix central la conferència d’un ponent destacat de l’àmbit empresarial, social, cultural o científic, que dona peu a un col·loqui obert per compartir i contrastar opinions.

En aquesta ocasió, es va convidar Philipp Engel, periodista cultural especialitzat en cinema i literatura, que col·labora actualment amb diversos mitjans, com La Vanguardia, Cinemanía i El Mundo. Va comissariar l’exposició “Subúrbia: la construcció del somni americà” per al CCCB, que ha estat tot un èxit: amb 80.000 visitants s’ha convertit en la mostra més vista a Catalunya i la sisena a l’estat espanyol. “L’exposició és diferent, captivadora i inspiradora”, tal com la va definir Bet Piella a la presentació de l’acte.

La xerrada i el debat de l’Àgora d’opinió són una prolongació d’aquesta exposició. L’autor va adaptar-ne el contingut a un nou format per fer-lo encaixar en aquest espai de diàleg.