El Consell Comarcal d’Osona ha posat en marxa aquest curs escolar el Mengem d’Aquí Osona, un projecte pioner que pretén canviar la manera com s’alimenten els infants a les escoles públiques. El programa neix amb la voluntat de proporcionar a la quitxalla una alimentació més saludable, sostenible i arrelada al territori.

El Mengem d’Aquí Osona, a més, prioritza productes que han estat elaborats per pagesos i ramaders de la comarca, fomentant així un circuit econòmic local més just i equilibrat. Els beneficis són múltiples: els infants mengen aliments de millor qualitat, els productors troben un canal de comercialització estable i el territori es reforça a nivell econòmic i mediambiental.

Els menús ja se serveixen a 36 escoles d’Osona i el Lluçanès i ofereixen una alimentació més adaptada als nous temps de canvis globals. Així, s’ha incrementat la proteïna vegetal, la quantitat de fruites i verdures, els cereals integrals, inclou més vegetals crus, s’han minimitzat els fregits i s’ha reduít la proteïna animal. També s’utilitza l’oli d’oliva verge extra com a greix habitual a la cuina i sobretot per amanir.

En aquest context, és clau la participació dels petits productors agroalimentaris d’Osona i el Lluçanès, que formen part de la Xarxa de Productors de la Terra i proporcionen la proteïna animal: pollastre (de granja i ecològic), vedella, porc, ous ecològics, formatge fresc de cabra i iogurt de vaca. En total són 11 empreses de les dues comarques que subministren aquests productes (les trobareu totes en aquest enllaç).

Pel que fa a altres aliments, segons els plecs de menjador, existeixen altres condicionants de compra d’obligat compliment per part de l’empresa concessionària. Les verdures, llegums, arròs i el 50% de la fruita ha de ser ecològica. I la majoria de les compres cal fer-les en territori català, amb les especificacions corresponents que podeu consultar al plec de prescripcions tècniques. De fet la previsió és que el 80% de la facturació anual de la partida alimentària recaigui a Catalunya i, aproximadament, el 30% del total, entre Osona i el Lluçanès.

Un suport per als productors locals

Per a la majoria dels agroproductors, el programa ha suposat una estabilitat econòmica i una oportunitat per diversificar canals de venda. Coincideixen que tenir un comprador fix els permet planificar millor les produccions, que abans eren més incertes.

A Niu Verd Eco de Sant Feliu Sasserra produeixen pollastres ecològics de pagès, criats en llibertat i amb respecte per la natura. Ja venien a altres escoles de Sabadell, Terrassa i Manresa, però la participació al Mengem d’Aquí Osona els ha aportat “tranquil·litat”, assegura Judith Saus, copropietària junt amb el seu company. “Es un canal amb un preu més ajustat, però ens hi acoplem”, apunta. Dels 500 nous pollastres que neixen al mes a la granja, uns 120 van destinats al menjador escolar.

Ous Sassorba de Gurb també dedica al programa un elevat percentatge de la seva producció: aproximadament un 20% dels ous que fan les 5.000 gallines que tenen a la granja. “Són uns ingressos setmanals fixes”, explica Kilian Puig, cofundador de l’empresa.

A la Granja Comas de Santa Eugènia de Berga proporcionen iogurt natural i hamburgueses. Hi treballen 12 persones. La iniciativa els ha aportat “estabilitat econòmica i una comanda estable”, diu Guillem Comas.

A la Rocassa de Muntanyola subministren pilotilles amb tela, costella de porc tallada, botifarra tallada i cansalada pebrada. “Uns bons ingressos i seguretat”, segons Eduard Solà, tenint en compte que aquesta comanda regular suposa entre un 5-10% de la seva facturació, “tota a un mateix client”.

Però alguns dels agroproductors també tenen una visió menys optimista. Lluís Rovira, del Mas Vinyoles de Centelles, que ofereixen hamburguesa i picada de vedella, assegura que no els suposa “un benefici important”. “Els altres productors són més grans, estan contents amb la rotació, però nosaltres som una explotació petita, amb un vedella setmanal, i hem d’ajustar el preu. Vendria més car en un altra lloc”, argumenta.

El Mas El Garet, de Tona, que proporciona formatge fresc, és el productor més gran del programa, amb 16 persones treballant, entre la granja i la formatgeria, a més d’altres granges associades. Lluis Mauri, un dels dos socis de l’empresa, reconeix que s’obté un benefici, però “petit”.

Producte de qualitat a les escoles, un valor afegit

Però arribats en aquest punt, s’obre una variant que tots els productors valoren, fins i tot alguns molt més que no pas l’econòmica. “A mi el que em produeix satisfacció és que el nostre formatge arribi a les escoles”, diu orgullós Mauri. També és una raó més que convincent per al Mas Vinyoles: “És un projecte que valora la proximitat. S’ha d’intentar”, comenta Rovira.

El discurs de Saus encara és més explícit: “M’agrada que la gent sàpiga que estem menjant productes d’aquí, de proximitat, que sàpiga què és la pagesia”. I conclou: “És un valor afegit molt interessant”.

Des d’Ous Sassorba, també s’expressen en la mateixa línea: “És bo que els nens i joves sàpiguen d’on venen aquests productes ecològics i ramaders. És una oportunitat de donar aliments de qualitat a la quitxatlla, una qualitat que diferencia els productes de proximitat dels industrials”, explica Comas. “I repercuteix a la comarca, ens nodrim nosaltres mateixos. Algun nen o nena d’una escola segur que té algun familiar que treballa en una empresa que els serveix”, afegeix.

Créixer i adaptar-se?

Per a la majoria d’agroproductors, el Mengem d’Aquí Osona no ha suposat un trasbals gaire important des d’una perspectiva logística, d’inversió o de mà d’obra. Molts han continuat fent la mateixa activitat però amb unes comandes més estabilitzades.

Sí que, però, han hagut d’incorporar petits canvis. Ous Sassorba, per exemple, ha hagut d’innovar i han estrenat una nova caixa de distribució. La Rocassa, per la seva banda, ha hagut d’incorporar una persona a mitja jornada, sobretot per reforçar els dies de comanda de les escoles.

Tots els productors coincideixen que el projecte “ha vingut per quedar-se, no pot desaparèixer”, i que “s’ha d’assegurar la seva continuïtat”, tal com defensa Comas. I en aquest context, qui més qui menys, ja planeja canvis futurs en positiu.

“Estem pensant com fem el següent pas. Per créixer hem de mecanitzar la granja, i això suposa una inversió molt elevada. Necessitaríem un canvi de model de negoci cap a l’especejament, per entrar en carnisseries”, reconeix Saus.

Fins i tot des del Mas Vinyoles, on tenen dubtes sobre el benefici econòmic, es plantegen créixer de la mà del Mengem d’Aquí Osona. “Hem de buscar un format de venda que ens encaixi en aquest projecte. Ens hem d’adaptar”, argumenta Rovira.

Un model a seguir

Els agroproductors veuen amb bons ulls el projecte, però reconeixen que la logística és complicada i hi ha coses que es poden millorar, com la gestió de les comandes. En tot cas, la demanda generalitzada és que la iniciativa s’ha de mantenir al territori i fins i tot ampliar si es pot a altres comarques o àmbits, com hospitals. “Es un projecte que serà referent a nivell català”, opina Saus.

I és que el Mengem d’Aquí Osona és molt més que un programa d’alimentació escolar. És una aposta educativa que fomenta la sobirania alimentària, la sostenibilitat i el suport als petits productors.

Els resultats d’aquests primers mesos han estat positius, amb una bona acceptació per part de les escoles i les famílies. L’objectiu ara és consolidar el projecte i, si es pot, exportar aquest model a altres territoris. La Generalitat hi té un ull posat.