• El PIB puja per sobre de la mitjana catalana i l’atur baixa i se situa per sota
• La meitat dels osonencs no tenen estudis postobligatoris
• Un 16% dels infants de la comarca de 0 a 8 anys reben ajuda alimentària
• Les oportunitats laborals es concentren en els municipis del costat de la C-17
• Els reptes són reestructurar el territori creant nous models empresarials innovadors, productius i amb valors socials, i reforçar la FP
• El directori empresarial és una pàgina web nova que recull totes les empreses d’Osona

L’Agència d’Emprenedoria, Innovació i Coneixement, Creacció, ha fet públic el segon informe de competitivitat d’Osona elaborat per l’Observatori Socioeconòmic. Aquest informe situa els reptes de futur de la comarca en quatre dimensions. La productiva, la formativa, la territorial i transversal i la social. Es tracta de quatre indicadors que permeten diagnosticar la situació socioeconòmica de la comarca i emprendre els projectes estratègics necessaris per modificar o millorar la situació.

La presentació de l’informe ha anat a càrrec del president de Creacció, Josep Arimany, que ha destacat la tasca que ha fet l’agència en els dos anys que fa que existeix, per dinamitzar i tirar endavant projectes estratègics. Ha manifestat que “eines com l’Observatori Socioeconòmic són imprescindibles per fer una diagnosi i encertar amb les polítiques públiques”.

L’alcalde de Manlleu, Àlex Garrido, en qualitat de vicepresident de Creacció, ha manifestat que l’informe fa palesa “la importància de fer polítiques, sobretot socials, en clau comarcal”. En el mateix sentit ha parlat el president del Consell Comarcal d’Osona, Joan Roca, que ha afegit que “l’informe ens posa deures als municipis que hem de ser capaços de tirar endavant”.

Per la seva banda el conseller delegat de Creacció, Joan Turró, ha posat l’èmfasi en la falta de cultura innovadora empresarial, afirmant que “qui no aposti per la innovació no té garantida la seva viabilitat”. També ha ressaltat la tasca formativa de grau professional que fa la UVic-UCC i que “referma el compromís de la Universitat amb el territori”.

La directora de l’agència, Núria Macià ha valorat que “aquest informe aporta tendències i visions de futur”, gràcies a la metodologia utilitzada, la qual ha referenciat el degà de la Facultat d’Empresa i Comunicació, Xavier Ferràs.

Desenvolupament socioeconòmic dual

Pel que fa a la dimensió productiva, els indicadors demostren que el Producte Interior Brut (PIB) osonenc creix per sobre de la mitjana de Catalunya, sobretot gràcies al creixement del sector de la indústria (4,09%) i el sector serveis (3,84%). Del 2013 al 2014 el PIB va créixer a Osona un 3’4% i a Catalunya l’augment va ser d’un 1,52%. L’atur disminueix (14,03%) i es manté inferior a la mitjana de Catalunya (14,81%).

Malgrat això, però, la desigualtat creix i és que Osona continua tenint un atur de llarga durada molt superior a la mitjana catalana i és la tercera comarca catalana amb més aturats majors de 45 anys. A banda, la taxa de contractació temporal ha pujat 7 punts des del 2008 i els emprenedors també han crescut, però sobretot en les sales de desfer i escorxadors que concentren el 15,4% dels autònoms, un 3% més que els registrats el darrer any.

Les empreses a Osona són micro (un 78% tenen menys de 5 treballadors i només 9 facturen més de 100 milions d’euros). Els indicadors financers destaquen el bon comportament de la petita empresa a Osona durant el període de crisi, malgrat la poca innovació tecnològica, ja que només un 0,52% de les empreses es consideren d’alt contingut tecnològic. Des de Creacció s’aposta per crear nous models empresarials més innovadors, productius i especialitzats per aconseguir una economia de qualitat. A més, es considera important no deixar perdre el potencial vinculat al sector primari com a valor diferencial de la comarca.

Baix nivell formatiu

A Osona, igual que Catalunya o l’Estat espanyol, la dimensió formativa posa de manifest un baix nivell i una taxa d’abandonament escolar elevada, lluny dels objectius de la Unió Europea 2020. Agafant dades del 2014, el 52% dels osonencs no tenen estudis postobligatoris i, a més, hi ha un desajustament entre l’oferta formativa de formació professional i les necessitats del teixit productiu, ja que les famílies formatives amb més contractació no són les més cursades. Tot i això, en estudis terciaris la comarca sí que està a nivells propers a la Unió Europea.

Per millorar aquesta diagnosi, cal reforçar l’aposta per la formació professional i incidir en la transició del món educatiu al món laboral dels joves de la comarca.

Creix el col·lectiu amb risc d’exclusió social

La dimensió social de l’informe alerta d’un elevat risc d’exclusió social. A Osona hi ha un alt percentatge de població que rep la renda mínima d’inserció i, a més, un 16% dels infants de 0 a 8 anys reben ajuda alimentària. Aquest percentatge difereix segons el municipi, ja que els aturats es concentren en determinats nuclis i es generen diferències importants entre ells. 11 municipis osonencs tenen un atur superior a la mitjana i alguns d’ells la superen amb escreix. El reptes d’aquesta dimensió passen per vertebrar un teixit d’empreses socials al territori i fomentar les empreses amb valors.

La C-17 a Osona, eix d’oportunitats

Aquestes realitats configuren un territori amb un risc real d’evolucionar cap a la dualitat. Hi ha unes àrees territorials on hi ha més població, menor envelliment, amb més llocs de treball i millors comunicacions i unes altres amb menys empreses, manca de serveis i amb una menor taxa d’estrangeria. El primer grup es concentra, bàsicament, al voltant de la C-17, mentre que el segon es concentra a les zones perifèriques de la comarca. La dimensió territorial posa de manifest la necessitat d’incorporar elements de reestructuració que tinguin en compte les singularitats del territori i treballar per garantir-ne la sostenibilitat retenint el talent i recuperant el que ha marxat.

Directori empresarial

Creacció ha tirat endavant un directori digital de les empreses osonenques per tal de fomentar el coneixement i la col·laboració entre elles. Tal com ha explicat el tècnic responsable, Lluís Marco, es tracta d’una plataforma oberta a totes les empreses que vulguin explorar oportunitats i buscar sinergies entre elles. A més, està pensada perquè emprenedors o persones que busquen feina puguin trobar el perfil de les empreses que s’adeqüen al seu perfil. La pàgina web té un accés obert on es poden consultar les dades més bàsiques, com el nom, la fitxa base, la facturació o la marca, i fer-ne els llistats i les segmentacions que es vulgui. També té una part tancada, les comunitats sectorials, on es configuraran els mapes de capacitats. En aquest apartat hi podran accedir les empreses prèvia sol·licitud. El directori es pot trobar a http://empresesosona.cat.