Creacció, l’Agència d’Emprenedora, Innovació i Coneixement d’Osona, ha arrencat el projecte DOT, per identificar i reconnectar el talent d’Osona que viu a fora de la comarca. L’objectiu, segons explica Núria Macià, directora executiva de Creacció, és: “Mapejar i identificar on és aquest talent, així com el seu coneixement i expertesa, per mantenir-lo vinculat al territori. Potser en algun moment, des de la comarca els podem necessitar, o potser els pot interessar en algun moment de la seva vida professional tornar a casa”.
Macià explica que “històricament, moltes persones que marxen d’Osona per estudiar ja no tornen. I en aquest sentit, hi ha una fuga rellevant de talent”. De moment, “tenim detectades més de 200 persones a la xarxa DOT i contactades a unes 40”.
Progressivament se’ls va entrevistant per “esbrinar quin vincle tenen amb la comarca, quina visió i establir ponts i nexes d’unió amb aquest talent i el territori” diu Núria Macià. Les entrevistes es van publicant en un butlletí electrònic que reben tots els membres de la xarxa DOT i també es publiquen al butlletí de Creacció.
És el cas, per exemple, d’Alba Torrent. Nascuda a Vic, és professora d’Enginyeria del Medi Ambient. Es dedica a la docència, la investigació i l’administració acadèmica i porta 34 anys vivint a Baltimore, als Estats Units.
Torrent considera que “la comarca d’Osona és un lloc idoni per viure fora de Barcelona, però no molt lluny amb moltes possibilitats d’activitat”. Però matisa que: “En l’àmbit professional, crec que a la comarca els vincles familiars encara tenen tant pes com les capacitats de l’individu. Crec que caldria valorar el talent i no pas els enllaços familiars i els anys a la feina, especialment al sector públic. Hi ha molta gent amb molt bona formació que no poden tornar a Osona perquè no troben llocs de treball pels quals estan capacitats i que estan ocupats per persones que potser no tenen tant de talent”.
Per la seva banda, Alexandre Benguerel, nascut a Vic i que el 2016 es va traslladar a Nova York com a desenvolupador de negocis internacionals d’Acció a la ciutat, considera que “els osonencs som peculiars. Som urbanites, però no com la gent de Barcelona. La comarca és un lloc robust, amb una indústria sòlida i amb grans empreses. El pes principal el té l’alimentació i, en aquest sector, crec que hi falta innovació. També cal potenciar el sector TIC i la universitat”.
En aquest sentit, David Benet, fundador i director general de DANS Architectural Systems Technology i que viu a Shanghai des del 2002, considera que “Osona viu l’etern problema de com portar al mercat tota la investigació que es fa en l’àmbit acadèmic i, també si el sistema educatiu és el més adient per a promocionar el talent”.
Benet explica que “només tinc contacte amb Osona a través de la família i amics. Vinc un cop a l’any i, és clar, comparat amb la Xina, veig que els canvis són molt més lents”.
Tots tres coincideixen en el fet que enyoren algunes coses dels seus orígens.
Alba Torrent explica que “per a mi Osona és amistats, família, el menjar i un ritme de vida més tranquil. Per la societat i la qualitat de vida em sento catalana, tot i que tinc la doble nacionalitat. Tinc pensat més endavant de fer vida als dos països. No penso tornar a Osona per feina, però sí passar-hi temporades llargues”.
Alexandre Benguerel diu que “Osona és casa. El menjar, la família, els amics, la manera de fer… Hi conservo una molt bona xarxa d’amics. No obstant, em preocupa el fet de trobar-hi oportunitats laborals”.
I David Benet, no descarta tornar “quan em jubili. El que trobo a faltar més són la família, els amics i la muntanya”.
Respecte a la gestió i retenció del talent a Osona, Benet considera que “el sistema universitari català i espanyol hauria d’estar més orientat a donar una formació no tan teòrica i més pràctica. I l’empresariat, cuidar i promocionar millor el talent que ja tenen a casa”.
Alba Torrent afegeix que: “Caldria repensar el sistema. Als Estats Units, el meu sou només està garantit en un 70% . La resta te’l guanyes amb projectes. I aproximadament un màxim del 5% del projecte pot anar al teu sou. La resta és per donar beques a estudiants de doctorat”.
Llegeix publicació a osona.com