Carlos Alcoba, responsable de Salut Mental i Estigma a l’Àmbit Laboral d’Obertament, va participar aquest divendres, 22 de novembre, en la darrera trobada de l’any del grup OBL360 (Osona Benestar Laboral 360). A la seva xerrada, va reflexionar sobre la salut mental en l’entorn laboral i la importància de trencar el silenci i l’estigma que envolten el tema.
Segons dades compartides per Alcoba, una de cada cinc persones experimenta un problema de salut mental a la feina, la qual cosa esdevé la principal causa de baixa en durada. D’aquestes, el 90% no se senten capaces de parlar-ne obertament. Aquesta situació genera un cercle de silencis i prejudicis que afecta tant les persones treballadores com el clima laboral de les organitzacions.
Alcoba va centrar el seu discurs en quatre punts, molt esquemàtics i molt clars.
1. Què és la salut mental?
Alcoba va remarcar que, segons la definició de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), la salut mental és un estat de benestar en què la persona és conscient de les seves capacitats, pot gestionar les tensions del dia a dia i contribuir positivament al seu entorn.
El tècnic d’Obertament va fer èmfasi en que en la declaració no es parla de trastorns, de malalties o de diagnòstics. “I és important que sigui així”, va apuntar.
D’aquesta manera, Alcoba va deixar clar que algunes persones amb diagnòstics com trastorns bipolars o altres patologies semblants poden gaudir d’una bona salut mental si tenen els suports adequats.
2. L’impacte de la manca de gestió a la feina
I arribats en aquest punt, Alcoba va explicar que la salut mental en sí no és un problema, el que és un problema és la manca de gestió d’aquesta salut mental. Això, aplicat a un entorn laboral pot tenir repercussions negatives.
La manca d’una gestió adequada de la salut mental a la feina pot generar conseqüències greus: des d’absentisme i presentisme fins a una disminució de la productivitat i la reputació de l’organització.
Alcoba va explicar que la gestió del benestar mental no hauria de centrar-se en sensibilitzar, sinó en accions concretes i lideratges compromesos. Va destacar, per exemple, la importància de protocols clars, espais segurs per al diàleg i accions visibles per part dels responsables.
3. L’estigma com a barrera principal
Un dels obstacles més grans per a la gestió de la salut mental és l’estigma social, que sovint associa els trastorns mentals amb la violència o la debilitat. Aquest imaginari col·lectiu fa que moltes persones prefereixin amagar els seus problemes per evitar ser discriminades o etiquetades.
En aquest context, Alcoba va compartir amb els assistents un vídeo amb el testimoni de la Sara, una treballadora que va viure un brot psicòtic i una depressió severa. Tot i les pors inicials, la Sara va decidir explicar la seva situació a les companyes, i la seva reacció positiva va ser clau per a la seva recuperació.
“Volia fer com si no passés res. Vaig passar una depressió molt forta perquè no acceptava el que em passava”, va reconèixer. “Però acceptar-ho i compartir-ho em va ajudar molt”, va afegir.
4. Espais de seguretat
Si comencem qualsevol projecte de salut mental a l’empresa, el primer que hem d’abordar és l’estigma. L’estigma no és un prejudici acotat a l’empresa, va més enllà, és social. Qui té un problema de salut mental no vol fer-ho públic o no reconeix que necessita ajuda.
Alcoba va subratllar que l’opció d’explicar o no un problema de salut mental ha de ser totalment lliure, i que les empreses han de treballar per crear espais de seguretat on aquest tipus de converses siguin possibles.
Però, com generem aquests espais de seguretat? Entre les accions que poden dur a terme les empreses, Obertament proposa mesures com la formació de líders, l’elaboració de protocols per a la gestió de crisis, plans d’acció per al benestar i l’avaluació contínua de les iniciatives implementades. Alcoba també insisteix en la necessitat de vincular la salut mental amb altres accions de promoció del benestar, com les jornades sobre salut física o activitats per reforçar la cohesió de l’equip.
