El Consell Comarcal d’Osona, Creacció i el Consorci del Lluçanès impulsen el programa pilot “Mengem d’aquí”, una proposta per millorar la qualitat de l’alimentació als menjadors escolars alhora que es potencien els productes de proximitat. De tot plegat, en parlem amb Núria May, responsable del sector agroalimentari de Creacció.
– Què és “Mengem d’aquí?”
– Una nova manera de pensar els menjadors escolars. Fomentant un canvi d’hàbits alimentaris alineats amb les recomanacions més actuals de salut pública en relació a l’alimentació infantil, al mateix temps que s’acosta producte local a les escoles i s’afegeix patrimoni culinari i gastronòmic comarcal a les propostes de menú.
– Qui l’impulsa i amb quin objectiu?
– El Consell Comarcal d’Osona, el Consorci del Lluçanès i Creacció són les tres entitats organitzadores d’aquest projecte que vol fomentar que el menjador escolar esdevingui una eina de transformació dels hàbits alimentaris d’Osona a través de la dinamització del seu teixit agroalimentari.
La resta d’entitats de promoció econòmica de la comarca, com la Mancomunitat la Plana o el Consorci de la Vall del Ges, també participen del projecte així com els ajuntaments dels municipis que en formen part: Torelló, Balenyà, Olost, Masies de Voltregà, Prats de Lluçanès i Roda de Ter. Es compta amb el suport i finançament de la Diputació de Barcelona a través de la Xarxa de Productes de la Terra i del recurs de Promoció de la Salut de la Xarxa de Governs Locals.
– Quines escoles hi participen i a quants alumnes afecta?
– Actualment són sis escoles les que hi participen de les 33 que gestiona el Consell Comarcal i de les 23 que tenen cuina in situ (cuina a la pròpia escola). Aquestes escoles representen aproximadament uns 450 alumnes dels 3.100 que es queden habitualment a menjar als menjadors escolars de la comarca (Osona i el Lluçanès).
Les escoles són Lluçanès de Prats de Lluçanès, Terra Nostra d’Olost, Comtes Lacambra de les Masies de Voltregà, Vall del Ges de Torelló, Carles Capdevila de Balenyà i Emili Teixidor de Roda de Ter.
El projecte té un component de sensibilització comarcal. La intenció és que aquestes escoles actuin com una palanca de canvi i es pugui anar estenent el model a la resta de centres d’Osona.
– Quins productors hi participen? Quins productes hi aporten?
Actualment són set els productors que hi participen però són alguns més que estan pendents de poder entrar al projecte.
Granja Comas hi aporta iogurt natural i hamburgueses de vedella; Mas Vinyoles, hamburgueses de vedella; Pollastres del Montseny, pollastre; Actus Patates, patates; Cal Parra i Forn Nou, pa; i La Rocassa, pilotilles amb tela, cansalada pebrada i pilotilles per a la sopa torrada.
En aquest enllaç podeu trobar més informació sobre els productors
– Què aporta el programa als nens i nenes?
– Una alimentació més saludable i sostenible, adaptada als nous temps de canvis globals. Més saludable perquè està basada en la guia Alimentació Saludable en Edat Escolar. Edició 2020. editada per l’Agència Catalana de Salut Pública de Catalunya i que està alineada amb l’OMS i els ODS.
Més saludable vol dir principalment que incrementa la proteïna vegetal, disminueix l’animal, incrementa la quantitat de fruites i verdures, incrementa els cereals integrals, inclou més vegetals crus, minimitza els fregits i utilitza l’oli d’oliva verge extra com a greix habitual a la cuina i sobretot per amanir.
Més sostenible perquè a més de ser una alimentació més vegetal, l’increment en el consum de la qual és positiu per qüestions mediambientals, també incorpora dos cicles de menus, un per a la temporada primavera-estiu i una per a la temporada tardor-hivern, que es basen en productes de temporada i acompanyen l’infant en el coneixement pedagògic dels cicles naturals i de la temporada dels productes, sobretot dels vegetals. A més, incorpora una part de productes locals i de proximitat que beneficien el teixit agroalimentari de la comarca i minimitza el desplaçament vinculat al trajecte origen de l’aliment – escola.
– I a les escoles? I als productors?
– Alinia les escoles amb les noves directrius de sostenibilitat i salut. També és un projecte que s’acompanya des de la formació als equips de monitoratge i cuina, l’explicació dels fonaments del projecte a les famílies i l’avaluació continuada (sigui a través de reunions amb els equips de les escoles com també d’enquestes qualitatives que s’efectuen als usuaris del menjador escolar).
Als productors se’ls dona la possibilitat de portar el seu producte a les escoles, no només generant una comercialització de proximitat sinó també donant-los un altaveu a través dels infants per arribar a les seves famílies.
Els productors, a més, tenen l’oportunitat de fer arribar el producte a les escoles a través d’un servei de logística compartida, finançada amb el pressupost del propi projecte, que està contractada a una empresa social i sostenible de la comarca com és Adfocet.
– Avantatges i problemes.
– Un punt fort és que el projecte fomenta un canvi d’hàbits alimentaris a les escoles i que aquest canvi pot arribar a les famílies, contribuint a un canvi d’hàbits general i fomentant un consum més saludable i sostenible. A més, dinamitza el teixit agroalimentari de la comarca i també vol fer arribar els productes a les famílies a través del coneixement d’aquests productes per part dels seus infants. S’informa a les escoles i famílies dels productors que arriben a l’escola perquè els coneguin i els puguin adquirir. Les formacions als equips de cuina i monitoratge també són un benefici per a l’empresa de menjadors i les escoles.
Per contra, té la dificultat per fer arribar el missatge a totes les famílies partint de la base que els hàbits alimentaris de les mateixes moltes vegades no estan alineats amb les noves recomanacions de salut i que es basen en una cultura alimentaria basada en la proteïna animal. L’’increment de proteïna vegetal al menú de primers i segons plats i el fet que hi hagi àpats sense proteïna animal és un dels factors que més s’han de treballar a nivell d’acceptació. També cal apuntar que els infants no són molt amics de les verdures i el fet que hi hagi un increment en la tipologia i quantitat de verdures també costa que sigui acceptat fàcilment i requereix un període d’adaptació i un treball d’acompanyament per part dels equips de monitoratge. Tot plegat obliga a programar un temps de formació als equips de les escoles per assolir amb èxit un menú en condicions gastronòmiques òptimes i adequades, sobretot en relació a noves receptes o nous formats de cuina i servei (com hem dit, especialment els dies en que no hi ha proteïna animal al menú ni al primer ni al segon plat o hi ha moltes i diverses verdures a l’àpat).
– Podem qualificar-ho tot com un gran repte.
Sí, el canvi d’hàbits alimentaris a les escoles és un repte en si mateix, els infants poden arribar a consumir 5 dels 14 àpats setmanals a l’escola però si l’alimentació que se’ls hi dona a casa seva està molt allunyada de la dels menjadors escolars, l’adaptació té un més llarg recorregut. En tot cas, els infants tenen una capacitat d’adaptar-se als canvis molt major als canvis que la dels seus progenitors, i per tant el treball no és només amb ells, que també, sinó en el poder i saber transmetre a les famílies que els seus fills i filles estan menjant nutricional i culinariament de forma adequada, bona, sana i sostenible.
– Quins són els principals canvis en relació a la proteïna animal del segon plat?
– En relació a les recomanacions anteriorment comentades de salut, es porten a terme tal i com són: la recomanació de proteïna animal és d’entre 1 i 2 vegades per setmana amb un màxim de 6 al mes (entenent un mes com un cicle de 4 setmanes). Així en un menú de quatre setmanes, anteriorment hi havia vuit dies de carn (entre vermella i blanca), mentre als menús de Mengem d’aquí la quantitat de carn és de sis dies. Els dos dies que disminueix el seu consum se substitueixen per segons plats basats en proteïna vegetal (principalment llegums combinats amb cereals).
El resultat és que el fonament nutricional dels segons plats d’un menú setmanal són d’un dia de peix, un dia d’ou, un dia de carn, un dia de proteïna vegetal i un cinquè dia, que s’alterna en setmanes, i que consta d’una setmana de carn i una setmana de proteïna vegetal.
De les sis vegades que hi ha carn al segon plat d’un cicle de quatre setmanes, com a molt tres vegades pot ser carn vermella (porc i vedella).
En aquest enllaç trobareu els menús de les quatre setmanes d’octubre
– I aquest missatge tan novedós que proposa el projecte, com arriba a la gent?
– Com a eines de comunicació, per mitigar les problemàtiques i ser el màxim de transparents possibles són tres. La primera, i potser la més important, són les pròpies escoles, mitjançant els seus propis canals, i el boca orella entre les famílies. Des de l’organització es disposa d’una pàgina web amb la informació més general del projecte i també d’un canal d’instagram on setmanalment s’informa dels menús, dels productors i productes que arriben a les escoles, algunes receptes que es cuinen els menjadors o es publiquen videos per donar a conèixer la iniciativa amb testimonis dels mateixos equips, entre d’altres iniciatives.