El govern espanyol i els sindicats han acordat reduir la jornada laboral setmanal a 37,5 hores sense perdre salari, una mesura que encara ha de passar pel Congrés i que no compta, de moment, amb els suports necessaris. La mesura pot beneficiar uns 12 milions de treballadors. Des de la patronal, però, s’alerta que les empreses hauran d’assumir-ne el cost, que suposarà entre 1.800 i 2.000 euros per treballador.

De tot plegat, n’hem parlat amb diverses empreses de la comarca. Volíem conèixer la seva opinió sobre l’impacte de la proposta i si pensen prendre alguna mesura en cas que es faci efectiva.

En general, la reducció de la jornada laboral es percep com una mesura positiva per a la conciliació i el benestar dels treballadors en sectors d’alta productivitat, però també genera incertesa en aquells que depenen de la presencialitat o tenen marges ajustats. Els empresaris coincideixen que, abans d’aplicar una reforma horària, caldria abordar el problema estructural de l’absentisme i la productivitat.

Un debat amb perspectives oposades

La proposta genera reaccions molt diverses en funció del sector i la mida de les empreses. “Nosaltres ho veiem bé. Ens adaptarem a qualsevol canvi, si els treballadors han d’estar més contents, cap problema. Fins ara hem estat flexibles i hem fet horaris diferents, ens hem anat adaptant a les necessitats de la gent”, expliquen des d’una de les grans empreses comercials de la comarca.

En el sector tecnològic, Parlem Telecom, amb moltes ramificacions al nostre territori, ja ha implantat la jornada reduïda entre la seva plantilla des de l’1 de gener de 2025. La mesura representa una aposta per la conciliació familiar, la flexibilitat i la retenció de talent. “Nosaltres treballem en un entorn digital amb alta productivitat i un absentisme molt baix i tots els treballadors tenen variables. Ho podem asumir” apunta Xavier Capellades, CEO de l’empresa. Però alerta: “Legislar igual per a tothom és un error, la realitat de les empreses és diferent”.

Molt a prop, una de les empreses digitals punteres d’Osona ha començat aquesta setmana a avaluar l’impacte de la mesura. “La part que facturem per hores tindrà conseqüències. En canvi, en els projectes tancats, no, el que importa és que el projecte es faci i no pas les hores que s’hi passa el treballador”, expliquen fonts de la companyia.

En altres sectors, com el metal·lúrgic, hi ha menys optimisme. “Les grans empreses encara ho podrem assumir, però les petites ja suporten costos elevats per permisos de maternitat i paternitat o llargs períodes d’absència. Això pot dificultar encara més la seva competitivitat”, argumenta una de les empreses del sector amb més de 150 treballadors.

Una petita empresa de jardineria, amb sis treballadors, li dona la raó: “No ens impulsen a créixer. Costa molt captar talent, amb ganes de treballar, si a més reduixes la jornada laboral…”

Des del sector agroalimentari, es veu el got mig ple i mig buit: “És una evolució natural, més tecnologia, menys hores per rendir igual. Però de cara a les empreses, ens estan ofegant: hem d’assumir el cost d’això, però també la pujada de salaris, les baixes… Potser seria més productiu pujar el sou que no pas baixar les hores”.

Productivitat i absentisme: el veritable problema?

Alguns empresaris coincideixen que el debat hauria d’abordar, abans que la reducció d’hores, la baixa productivitat i l’alt absentisme laboral. Des del sector del transport i la logística, es posa el focus en aquesta qüestió: “El veritable problema és l’absentisme, que ronda el 6,6% a l’estat espanyol. Si no es resol, una reducció d’hores pot agreujar la situació”.

Altres ja donen la lluita per perduda, és un problema estructural: “No tenim interioritzat el concepte de productivitat. No és el mateix anar a treballar que anar a produir”.

I algunes de les empreses amb altres demanes d’exportació, la comparativa amb altres països genera preocupació. “A Europa tenim un estat del benestar molt garantista, però la competitivitat exterior és molt agressiva. És difícil competir amb mercats com els d’Àsia o els Estats Units, amb unes conjuntures totalment diferents”.

I què faran les empreses si s’aprova la reforma?

En cas que la reducció de la jornada laboral s’acabi aprovant, les empreses del territori es plantegen diferents opcions per fer-hi front. Les companyies amb marges més elevats no tenen cap problema en assumir el cost d’una reforma que, de ben segur, aportarà un millor ambient laboral.

En les empreses amb menys marges, però, hi ha diversitat d’opinions. Una firma del sector agroalimentari amb botigues i obradors ja ha fet els deures, i fa temps que ha anat adaptant les hores a les necessitats dels treballadors, amb reducció horària i més flexibilitat. En l’àmbit de la restauració, però, la decisió és més complicada i ningú té massa clar com solventar-ho.

La majoria d’empreses, però, consideren que hauran d’apujar preus o contractar treballadors, unes mesures que, de manera indirecta, afectaran els consumidors finals. Una empresa que ofereix serveis i solucions informàtiques ho té clar: “Si treballem 2,5 hores menys multiplicat per 25 treballadors, això significa una bestiesa d’hores. Com ho assumim? O contractem més gent o apugem el preu de l’hora. Per tant, s’incrementaran els costos als clients”.

Una altra empresa del sector serveis optarà per una solució diferent: “Donarem més vacances als treballadors. El nostre sistema d’atenció al client està definit, no es poden tocar torns”. Evidentment, llavors hauran de contractar més treballadors per cobrir aquests torns que quedaran buits per les vacances.

Des d’una petita empresa comercial de productes agrícoles s’expressen en la mateixa direcció i posen èmfasi en les dificultats per mantenir els serveis al client: “Si reduïm la jornada, haurem d’adequar les hores d’atenció al client o contractar més gent. I per a una pime no és un factor que ens impulsi a créixer”.

I altres vinculen les conseqüències a la baixa productivitat laboral del país: “Si treballem menys hores, com que la productivitat continuarà sent la mateixa, les empreses perderán capacitat productiva, hi haurà d’assumir aquest cost”. I en aquest punt, aquest empresari del sector metal·lúrgic dona una solució que incita a la reflexió: “Les empreses haurem de substituir aquesta productivitat per una maquinària més moderna. Nosaltres farem això”.

I una última reflexió, provinent d’un dels gegants tecnològics de la comarca: “L’objectiu del govern espanyol és que es contracti més gent. Però si els clients o les empreses no volen pagar el sobrecost del nostre servei, la mesura haurà fracassat perquè no es podrà contractar més gent”.