El document, que ha presentat l’Observatori Socioeconòmic d’Osona al territori, genera molts reptes i oportunitats i s’ha vinculat als projectes estratègics de la comarca i a les tres grans transicions
El 6è Informe de la Competitivitat de la comarca d’Osona s’ha presentat aquest divendres, 24 de març, al conjunt del territori, en un acte que s’ha celebrat a la sala Sert de l’edifici del Sucre de Vic. Hi han assistit una seixantena de persones.
L’acte, sota el títol “Osona reptes de futur. L’Osona actual”, ha inclòs un debat obert amb tothom i unes taules de debat posterior on els presents han pogut opinar sobre els reptes i oportunitats que genera el document. Aquestes opcions s’han pogut vincular als projectes estratègics de la comarca, els responsables dels quals també han fet una breu exposició de com es troben en aquests moments.
En el debat ha sobrevolat una demanda força generalitzada: la necessitat de crear un nou model econòmic per a la comarca, diferent a l’actual, basat en la indústria càrnia. Segons alguns dels presents, el model està esgotat, les aigües estan contaminades i durant molt de temps no s’ha fet res per canviar-ho.
Tot i aquest missatge pessimista, es considera que Osona, sense els problemes estructurals d’altres zones com l’àrea metropolitana, té la capacitat per fer aquest canvi basat en la tecnologia, el coneixement i amb llocs de treball de més qualitat, que afectaria de manera transversal tota la societat. Així es va apuntar però es va matisar: “A Osona es pot fer un altre model, però no poden fer-ho els mateixos que el van fer fa 20 anys”.
Al debat també s’ha constatat la preocupació pels alts índexs de pobresa infantil i envelliment, amb unes necessitats que caldrà definir i cobrir. També ha sorgit la necessitat de posar en valor la importància econòmica d’arrosegament que impulsen els serveis de salut. Les diferències que augmenten en els eixos població rica-pobre i jove-envellida és un dels altres temes que preocupen.
Núria Macià, directora de Creacció, ha destacat durant la presentació de l’acte la importància de treballar conjuntament agents, públics i privats, i ciutadania . “En surten respostes més enriquides i genera més impacte”, ha apuntat.
Les tres grans transicions
L’informe presenta una radiografia àmplia de la situació actual a la comarca, emmarcada en les tres grans transicions (demogràfica-social, verda i digital). Recupera el concepte amb el qual es va treballar anteriorment, en què la competitivitat d’un territori depèn de la seva estabilitat a llarg termini, determinada per un creixement econòmic sostingut, la cohesió social i la sostenibilitat. Amb les transicions, es fa necessari incorporar a l’anàlisi territorial dimensions que van més enllà del progrés econòmic. En concret, l’objectiu final passa per promoure que la competitivitat del territori generi benestar sostenible inclusiu per a la ciutadania.
Com a novetat, aquest any s’incorpora al document una anàlisi de prospectiva amb la intenció d’aportar més elements a la reflexió del futur de la comarca. Per fer-ho s’ha emprat la metodologia dels Tres demàs, un enfocament progressiu a partir de l’evolució dels principals indicadors amb els quals treballa l’Observatori Socioeconòmic d’Osona que permet fer una anàlisi on es generen diversos escenaris de futur.
En paral·lel, el març del 2022 es va signar el manifest “Osona, reptes de futur”, on els agents del territori van consensuar una agenda estratègica per treballar en base a cinc línies: la transformació del sector agroalimentari, el talent i col·lectius vulnerables, la mobilitat del futur, la transformació digital de la societat, la millora de la salut i l’assistència sanitària. Recentment, s’ha incorporat una sisena línia, la Nova Energia d’Osona (NEO).
Algunes dades rellevants
L’informe presenta algunes dades molt rellevants. Per exemple, en l’apartat de la transició demogràfica, destaca l’envelliment de la població osonenca, on es preveu que, l’any 2046, el 30% tindrà més de 65 anys. Pel que fa a la immigració, les taxes continuen disparant-se: a Vic, el 29% de la població té nacionalitat estrangera, a Manlleu, el 24%. En clau positiva, destacar que Osona va registrar el desembre de 2022 el seu màxim històric de llocs de treball (73.402).
Pel que fa a la transició verda, el gran problema de la comarca continua sent la contaminació de les fonts (el 45% de les que ragen) a causa de les dejeccions ramaderes. Per altra banda, es constata que ja s’estan disparant les instal·lacions d’autoconsum fotovoltaic i la creació del projecte NEO, en el qual es preveu que el sector pugui generar 1.700 llocs de treball nous.
Per últim, en el marc de la transició digital, dues dades preocupants: el 60% de la indústria d’Osona és de baixa tecnologia i el 34% dels llocs de treball es podrien substituir per una màquina l’any 2030.
Tendències i reptes
L’informe no finalitza amb les simples dades sinó que contempla continuar la reflexió amb espais de debat i participació per detectar les oportunitats i els reptes que es poden generar a la comarca.
Així, per exemple, en la transició demògrafica-social es detecten algunes tendències clares, com l’augment de les taxes d’envelliment, la qual cosa generarà reptes i oportunitats: serveis assistencials de proximitat o relacionats amb l’envelliment actiu, cures… També s’apunta a un despoblament de les zones rurals i la concentració dels joves a les ciutats. En aquest marc, es defineixen alguns reptes, com el de retenir i vincular el talent jove al territori, o facilitar l’accés dels joves a l’habitatge.
Pel que fa a la transició verda, està clar que cal reduir els gasos d’efecte hivernacle, canviar el model d’alimentació i apostar per la revalorització dels residus, entre d’altres. Això generarà noves demandes de professionals, que en molts casos caldrà formar.
A la transició digital, les tendències apunten a un augment dels especialistes TIC, les empreses emergents i la connectivitat per al 100% de la població, d’on en sorgiran oportunitats, com els nous perfils professionals, i reptes, com la necessitat d’augmentar les capacitats digitals de la població.