En aquesta primera entrega dels 11 escenaris de futur que es projecten sobre la comarca, segons l’informe de prospectiva realitzat per Jordi Serra del Pino, ens focalitzem en els que es basen en la continuïtat: l’Osona fracturada, l’impuls socieoeconòmic, la solidaritat social i la Banlieusona.

Jordi Serra del Pino, consultor especialitzat en prospectiva, estratègia i intel·ligència, va presentar fa uns dies els 11 possibles escenaris de futur a Osona, dividits en tres grans grups marcats per la continuïtat, el canvi o els futurs impensats. L’anàlisi de prospectiva s’ha inclòs enguany a l’Informe de Competitivitat de la comarca d’Osona i té com a objectiu aportar més elements a la reflexió del futur del nostre territori. 

Les conclusions que sorgeixen d’aquesta anàlisi de prospectiva, segons l’autor, són clares: “Osona té reptes de futur importants, però també un gran potencial”. Per tot plegat, “ha de saber trobar un equilibri entre el cofoisme i el derrotisme”.

De  manera regular, us anirem desgranant amb detall aquests 11 escenaris. Avui us expliquem els quatre del primer demà, els de la continuïtat.
Els quatre escenaris del primer demà analitzen algunes combinacions sobre les bases de qüestions importants en l’actualitat, com són la lluita contra l’exclusió social i la generació de llocs de treball de qualitat. Segons la barreja d’aquests dos paràmetres, sorgeixen quatre escenaris: l’Osona fracturada, l’impuls socieoeconòmic, la solidaritat social i la Banlieusona. “Pa per avui, gana per a demà?”, es pregunta l’autor.

I. L’Osona fracturada

Es promou un pacte per a l’economia osonenca per impulsar iniciatives econòmiques basades en un ús intensiu de coneixement. Una combinació de noves activitats d’economia circular amb el disseny de nous programes formatius aconsegueix generar llocs de treball d’alta qualitat. Però el desplegament de la nova activitat no és uniforme per tota la comarca i acaba resultant en una dualitat territorial. Pitjor encara, l’exclusió social es concentra en les zones que ja eren més vulnerables abans dels pacte.

Els principals trets de l’escenari són:

• Desenvolupament de mesures d’economia circular.

• Reducció de la petjada ecològica.

• Generació d’una oferta formativa diversa i d’alta qualificació.

• No s’aconsegueix que la millora econòmica arribi a tothom.

• Provoca ennobliment.

• Resulta en una fractura territorial entre la plana de Vic, menys afluent, i la resta d’Osona amb major qualitat de vida.

II. Impuls socioeconòmic

Els principals actors econòmics i socials d’Osona organitzen un fòrum comarcal per definir un pla de futur amb dos objectius principals: lluita contra l’exclusió social i pacte econòmic.

Entre les mesures que proposa el pla, destaquen:

• La creació d’un política d’habitatge destinada a evitar la concentració de població immigrada en barris degradats.

• El disseny de plans de formació ad-hoc per als col·lectius més desafavorits en feines de recuperació del territori i de tasques de cura.

• L’exploració de fórmules de compartir riscos (i beneficis) entre patronal i treballadors a l’hora de promoure innovacions.

• La promoció de l’economia social o, en el seu defecte, d’empreses socials.

Una de les prioritats del pla és la d’obtenir resultats que afectin o generin sinergies en els dos objectius principals. Els primers resultats han estat modestos però suficients per atreure atenció i interès vers Osona.

III. Solidaritat social

En aquest escenari, la lluita contra l’exclusió social és assumida quasi únicament pels agents socials, ja que els principals agents econòmics no s’hi afegeixen. Això provoca que no s’aconsegueixi generar molts llocs de treball d’alta qualitat però sí que es té més èxit en la reducció de l’exclusió social.

En aquest escenari els punts clau són:

• La col·laboració entre les diverses administracions amb els agents de l’economia social.

• La generació d’activitat especialitzada en l’àmbit de les tasques de cura.

• S’assoleix un alt grau d’apoderament dels actors locals.

• Amb tot, és una situació encara fràgil sense la col·laboració de les grans empreses.

IV. Banlieusona

L’enduriment de les condicions per exportar productes càrnics provoca una precarització de les condicions laborals que, al seu torn desemboca en un agreujament de la conflictivitat social. Això genera un context adient per a què elements salafistes i d’extrema dreta puguin augmentar la seva presència i, de retruc, incrementar la conflictivitat social.

En aquest escenari els punts clau són:

• L’agreujament de les condicions laborals i econòmiques de molts treballadors que s’escampa, per l’efecte bola de neu, a tots els àmbits de la comarca.

• Augment de la vulnerabilitat de les zones més marginades, sobretot on hi ha més concentració d’immigrants.

• Increment de la xenofòbia i de la radicalització, tant a l’extrema dreta com als moviments islàmics.

• Creixement de la conflictivitat social a tot Osona, però especialment als barris i municipis més degradats.

Tot plegat, Osona corre el risc de ser la gran banlieue de Barcelona.

Presentació dels 11 posibles escenaris d’Osona, per Jordi Serra del Pino. “Ningú millor que els osonencs per decidir el futur d’Osona”