En aquesta segona entrega dels 11 escenaris de futur que es projecten sobre la comarca, segons l’informe de prospectiva realitzat per Jordi Serra del Pino, ens focalitzem en els que es basen en el canvi: entomant el canvi, pilotant el canvi, satèl·lit finalment i hub central.

Jordi Serra del Pino, consultor especialitzat en prospectiva, estratègia i intel·ligència, va presentar fa unes setmanes els 11 possibles escenaris de futur a Osona, dividits en tres grans grups marcats per la continuïtat, el canvi o els futurs impensats. L’anàlisi de prospectiva s’ha inclòs enguany a l’Informe de Competitivitat de la comarca d’Osona i té com a objectiu aportar més elements a la reflexió del futur del nostre territori. 

Les conclusions que sorgeixen d’aquesta anàlisi de prospectiva, segons l’autor, són clares: “Osona té reptes de futur importants, però també un gran potencial”. Per tot plegat, “ha de saber trobar un equilibri entre el cofoisme i el derrotisme”.

De  manera regular, us anem desgranant amb detall aquests 11 escenaris. Avui us expliquem els quatre del segon demà, els del canvi.

Els quatre escenaris del segon demà, que anomenem futurs familiars, exploren grans canvis o innovacions que, per sobre d’altres consideracions, tinguin un alt potencial disruptiu o de transformació per Osona. L’anàlisi d’aquestes alteracions s’han concentrat en dos àmbits principals: el model econòmic i el de mobilitat. Segons la barreja d’aquests dos paràmetres, sorgeixen quatre escenaris: entomant el canvi, pilotant el canvi, satèl·lit finalment i hub central.

V. Entomant el canvi

El fet d’haver passat una pandèmia sense massa angúnia i que no hagi notat en excés l’impacte de la crisi subsegüent juga una mala passada a Osona. La comarca no valora correctament la profunditat de la transformació que estava venint i no s’hi preparara adequadament. Això fa que el canvi sigui més dur amb un impacte social més alt.

En aquest escenari els punts clau són:

• La crisi al sector agroalimentari provoca augments important de la desocupació a la comarca, però obre oportunitats en altes àmbits d’activitat.

• El context de crisi fa que la resposta de l’administració sigui insuficient.

• La situació crea un context procliu per a l’extrema dreta que guanya suport.

• Sorgeixen noves línies d’activitat prometedores, no està clar però que puguin escalar-se.

El cofoisme precedent va fer que no es preveiessin alternatives al model econòmic basat en el sector agroalimentari i ara costarà molt més fer les reformes necessàries.

VI. Pilotant el canvi

Tot i que Osona esquiva els pitjors efectes de la crisi del 2023, s’estén la consciència que la comarca pot no estar preparada si els costos energètics i/o ambientals es disparen. Per això, els principals agents de la comarca decideixen convocar un concurs internacional per proposar projectes de transformació econòmica per a Osona. 

Les principals condicions són:

• Que es plantegin projectes com a pilots, però que siguin fàcilment escalables.

• Que siguin el més sostenibles possibles i/o que encaixin en (o promoguin) plantejaments d’economia circular .

• Que obrin noves vies de negoci en altres àmbits o sectors.

• Que generin treball d’alta qualitat (per exemple incorporant el valor social).

• Que compleixin més d’un criteri.

En un parell d’anys Osona aconsegueix posar en marxa diversos projectes. En temes com proteïna d’origen vegetal, recuperació ambiental, generació d’energia verda, etc. 

Val a dir que tot els projectes incorporen aspectes d’economia social per evitar que les noves iniciatives puguin generar més exclusió social. El més important, però, és el que implica de diversificació de l’activitat econòmica, reduint per tant la dependència del sector agroalimentari i, de retruc, promovent un clúster d’R+D molt interessant per a la comarca.

VII. Satèl·lit finalment

Les obres de millora de l’R-3 són rebudes amb alegria per Osona, finalment es pot anar de Vic a Barcelona en menys de 30 minuts (o a l’aeroport en menys d’una hora). La nova infraestructura es veu com una oportunitat per a la comarca, però en realitat l’obra s’ha fet pensant més des de la lògica de la metròpoli que no pas pensant en les necessitats d’Osona.

Els principals trets d’aquest escenari són:

• Osona es veu com un destí atractiu per a barcelonins que volen marxar de l’àrea metropolitana.

• Aquest procés genera ennobliment als municipis amb més qualitat de vida de la comarca.

• La pressió dels nous habitants sobre les externalitats de l’activitat agroalimentària (principalment les pudors). Comença a interferir en el sector. De fet, la comarca inicia un procés de relegació de l’activitat industrial a favor d’una terciarització de l’economia osonenca.

• Tot això redunda en una millora ambiental que acaba accelerant l’arribada de nous habitants i aprofundeix l’ennobliment.

En molts sentits Osona està esdevenint un districte més de la ciutat de Barcelona.

VIII. Hub central

Osona posa en marxa diverses mesures per disminuir la dependència del vehicle privat en els desplaçaments intracomarcals. Tot es fonamenta en dos principis:

1. Fomentar l’ús del transport públic col·lectiu com a opció preferent.

2. I, quan això no sigui possible, oferir fórmules d’ús compartit.

Per aconseguir-ho es treballa en diversos fronts simultàniament:

• Diverses accions de millora de l’R-3, però no només de Vic a Barcelona, sinó en tota la línia (especialment dins de la comarca).

• Potenciació i millora de les connexions amb Olot i Ripoll.

• Es desplega un servei de cotxes de lloguer tipus carsharing amb microcotxes elèctrics. 

Tot plegat Osona aconsegueix convertir-se en un veritable hub supracomarcal que, amb les connexions a Barcelona, Girona i Lleida, esdevé un pol d’activitat molt actiu. No només això, la dràstica reducció dels desplaçaments en vehicle privat redunda enmillores significatives de la qualitat de vida (i l’ambiental) dels osonencs.

Presentació dels 11 posibles escenaris d’Osona, per Jordi Serra del Pino. “Ningú millor que els osonencs per decidir el futur d’Osona”