En aquesta tercera i última entrega dels 11 escenaris de futur que es projecten sobre la comarca, segons l’informe de prospectiva realitzat per Jordi Serra del Pino, ens focalitzem en els que es basen en el futur impensat: Nosona, Híperosona i Imagina’t Osona!

Jordi Serra del Pino, consultor especialitzat en prospectiva, estratègia i intel·ligència, va presentar fa unes setmanes els 11 possibles escenaris de futur a Osona, dividits en tres grans grups marcats per la continuïtat, el canvi o els futurs impensats. L’anàlisi de prospectiva s’ha inclòs enguany a l’Informe de Competitivitat de la comarca d’Osona i té com a objectiu aportar més elements a la reflexió del futur del nostre territori. 

Les conclusions que sorgeixen d’aquesta anàlisi de prospectiva, segons l’autor, són clares: “Osona té reptes de futur importants, però també un gran potencial”. Per tot plegat, “ha de saber trobar un equilibri entre el cofoisme i el derrotisme”.

De  manera regular, us hem anat desgranant amb detall aquests 11 escenaris. Avui us presentem la tercera i última entrega: els tres supòsits del tercer demà, els futurs impensats.

Aquests tres escenaris  exploren dues opcions poc atractives, que Osona esdevingui un no-lloc o un hiperobjecte, que segurament no plauran als osonencs que se senten com a tals. Per això, l’anàlisi incorpora un darrer escenari, obert, que correspon definir a tots els habitants d’Osona.

IX. Nosona

Aquest escenari explora la possibilitat que Osona acabi esdevenint un no-lloc, un lloc despersonalitzat on, més que viure-hi, s’hi està. Ve propiciat pel creixement del sector agroalimentari a Osona. En un moment en què altres activitats patien o reculaven, ningú es va atrevir a limitar l’expansió de la indústria agroalimentària i aquest creixement s’ha acabat menjant la comarca.

Les implicacions principals d’aquest creixement són:

• Osona esdevé un monocultiu econòmic, l’agro dona feina (no massa qualificada) i riquesa (relativa).

• Cada cop hi ha menys diversitat econòmica, tant d’activitat com d’actors.

• Tot plegat, dona lloc a una davallada molt important de l’activitat cultural i de retruc de la identitat osonenca.

Osona ha esdevingut un gran complex industrial agroalimentari, pràcticament només hi viu gent que hi treballa i persones grans que no han pogut marxar. És un lloc que la gent procura evitar i pel que només hi passa si no té més remei. Osona ha esdevingut la no-comarca catalana.

X. Híperosona

Aquest escenari explora una opció que es fonamenta en el concepte d’híperobjecte, vinculat a llocs i objectes que perden la connexió amb una tradició, cultura o identitat. En el fons és l’escenari que planteja la pregunta: quan pot Osona deixar de ser Osona?

Catalunya fa temps que arrossega un centralisme, més o menys evident, que porta a concebre el territori no metropolità com a rerepaís de Barcelona. En el moment que un lloc esdevé rerepaís deixa de tenir rellevància per a ell mateix i passa a supeditar la seva funció, activitat i, àdhuc, identitat als interessos de l’àrea metropolitana de Barcelona. Això podria passar si es donés una combinació dels següents factors:

• Una minva del sector agroalimentari o del seu impacte ambiental.

• La millora de la comunicació entre Vic i Barcelona.

• L’arribada de habitants que busquen un lloc agradable i més assequible per viure, però mantenint la feina a Barcelona.

Cal entendre que és un escenari que pot resultar atractiu per a molta gent. Osona guanya qualitat de vida, però també ennobliment i, més important, perd vida veïnal. D’alguna manera Osona esdevé a una comarca el que una urbanització és un poble. S’hi assembla però és més a prop de la versió d’un parc temàtic d’Osona que no de l’antiga Osona. Però des del punt de vista de Barcelona, Osona es converteix en un referent, un lloc agradable per viure, però molt mancat de personalitat. 

XI. Imagina’t Osona!

Després de la presentació del VI Informe de Competitivitat, es va obrir un gran debat a tota la comarca. L’informe va proporcionar una primera espurna i tota una munió d’entitats osonenques s’hi van afegir; els mitjans locals i comarcals van ser claus per generar un gran exercici de participació que va permetre identificar, debatre i consensuar nombroses propostes de futur.

La part de prospectiva de l’informe va servir per ajudar a entendre les implicacions de determinades eleccions i els terminis que podien comportar l’aplicació de les mesures proposades.

En els anys següents es van anar duent a terme les iniciatives escollides i l’exercici va servir per a que molts osonencs sentissin un legítim orgull del que estaven aconseguint.

Presentació dels 11 posibles escenaris d’Osona, per Jordi Serra del Pino. “Ningú millor que els osonencs per decidir el futur d’Osona”