Pol Rodríguez fa anys que posa en pràctica el seu esperit emprenedor, arrencant i liderant projectes ens els que fa valer la seva experiència en marketing i la creació de continguts. És cofundador de la comunitat Docents.cat, ha estat cap de marketing de FacturaDirecta, va ser l’autor del pòdcast “Planeta M” i actualment lidera Mumbler amb el seu soci José Carlos Cortizo, una empresa que vol revolucionar el mercat de creadors de contingut en àudio.
Recentment han signat un acord amb Spotify, el gegant de la indústria dels continguts en àudio, una fita que fins ara cap empresa de l’estat havia assolit. Aquest acord pemetrà que els creadors que utilitzen la seva plataforma puguin monetitzar els seus continguts directament des d’Spotify.
– Què és Mumbler? A quina necessitat voleu donar resposta?
– Mumbler és un hosting per a pòdcasts i continguts en àudio que permet allotjar continguts i monetitzar-los de diferents maneres, ja sigui a través de la publicitat, donacions o venda directa.
Els nostres clients poden publicar pòdcasts de subscripció, i qui els vulgui escoltar ha de pagar una quota mensual o anual per accedir-hi. O bé poden vendre continguts com audiocursos, temporades de ficció, masterclass… és a dir, un contingut que té un principi i un final.
– I quin tipus de pòdcasts allotgeu?
– De tot tipus, gratuïts i de pagament. En els de pagament els que més abunden són els que toquen continguts de tipus professional. És a dir, aquells en els quals l’oient final que paga entén que està aprenent alguna cosa que li pot aportar un creixement professional: perquè s’està formant o perquè l’ajuda a estar al cas de l’actualitat del sector.
– Teniu molts clients a l’Amèrica Llatina.
– Sí, el fet d’enfocar el nostre marketing principalment en castellà ens està ajudant a arribar als mercats d’Amèrica llatina i també a la comunitat hispanoparlant dels Estats Units.
– Com els heu captat?
– La majoria de clients de Mumbler són de Catalunya i Espanya, les nostres marques personals i els nostres contactes estan aquí. Però sí que és veritat que generem molts continguts en castellà, al blog, a YouTube, a la newsletter, en el nostre propi pòdcast… I això facilita que cada vegada estiguin entrant més persones de parla hispana, de Centreamèrica sobretot i dels Estats Units.
– Ara està molt de moda el pòdcast. Però, a la fi i al cap, un pòdcast no deixa de ser un programa de ràdio gravat?
– No exactament. El pòdcast és un contingut en àudio sota demanda. De la mateixa manera que ha passat amb el vídeo: teníem la televisió i l’hem transformat en uns continguts en vídeo que podem consumir quan vulguem. Doncs és el mateix que passa ara amb l’àudio.
Un pòdcast no s’ha de gravar necessàriament en una ràdio. Qualsevol pot gravar un pòdcast amb bona qualitat, des de casa, amb poca inversió.
La ràdio l’has d’agafar al vol, l’engegues i si el contingut que et proposen t’interessa bé, i si no també. L’avantatge del pòdcast és que pots escoltar el que tu vulguis quan tu vulguis.
– El mercat dels continguts en àudio està en alça. Per què?
– Pel mateix motiu pel qual la ràdio ha sobreviscut tants anys: l’àudio és molt compatible amb la vida. En el teu dia a dia tens activitats, tens família, vols anar al gimnàs o a fer esport, ara has d’anar a treure el gos a passejar, estàs treballant, condueixes perquè has de fer taxi de les teves filles o has d’anar a treballar mitja hora lluny. Són un conjunt de moments durant el dia en què l’àudio és compatible amb tota aquesta activitat. I per a mi, aquesta és la màgia que té.
– En un futur proper, quins actors creus que hi haurà en aquest ecosistema?
– Hi haurà actors de molts nivells, com passa a tots els ecosistemes. Un exemple similar podria ser la música per exemple. Hi ha les megues estrelles i els grans influencers que tenen un pòdcast i mouen un conjunt molt elevat de persones. Però d’aquí fins als pòdcasts de ninxo, més concrets, que parlen de temes més específics, ja siguin professionals o no, hi ha tot un ventall de diferents nivells i volums d’audiència… que és molt interessant.
“Els creadors de continguts d’àudio són molt bons creant continguts però nefasts en la venda”
No només hi ha d’haver espai per a les grans produccions, sinó també per a les petites i mitjanes.
– I què ha de fer un petit productor per sobreviure en aquest ecosistema?
– Un petit creador ha d’entendre que no es pot moure pels mateixos paràmetres que es mouen les grans estrelles. Al final, els grans pòdcasts que tenen molt de volum es basen en tenir molta gent que escolta, i a partir d’aquí poden generar ingressos a través dels patrocinis.
Si tu, pel contrari, tens un pòdcast especialitzat amb molta menys gent, un pòdcast més de ninxo, aquesta audiència acostuma a ser molt més qualificada, molt més segmentada. I això té moltes avantatges.
– Un exemple pràctic…
– Si jo tinc un pòdcast de pesca de riu, potser només m’escoltaran mil persones. Però segurament aquestes mil persones són la gran majoria dels pescadors de riu que hi ha a la meva zona. L’audiència no és tant quantitativa, és molt qualitativa perquè està molt ben segmentada.
Una marca que vengui material de pesca estarà molt interessada en patrocinar el teu pòdcast perquè tota la teva audiència és el seu públic potencial. I, a més, aquest és un tipus de públic que estarà més disposat a pagar pel teu contingut, perquè hi està molt interessant i perquè no el trobarà en les plataformes generalistes.
– Cap a on evoluciona el mercat de continguts en àudio?
– Jo crec que hi haurà de tot, hi haurà espai per a tothom. Les grans plataformes ofereixen continguts generalistes amb estrelles, amb famosos, amb influencers i altres variants, i això té un públic determinat. Tots podem ser públic d’aquest tipus de contingut, jo mateix soc fan del “Nadie sabe nada”, i com jo molta gent. Però això no vol dir que en altres moments de la setmana no puguis escoltar altres continguts més minoritaris, d’un tema específic que t’interessi i que no sigui generalista.
“Els continguts en àudio són compatibles amb la vida. Aquesta és la màgia”
I aquí és on hi ha la màgia, que els continguts en àudio sota demanda et permeten fer un consum de continguts generalistes, però també de continguts que siguin més específics i vinculats als teus gustos o professió.
– Pel que fa a vosaltres, sembla que us esteu posicionant força bé. L’acord amb Spotify, sense anar més lluny. Quin és el fons d’aquest acord?
– Bàsicament, és un acord que ens permet accedir a les API d’Spotify. Una API és un sistema que ens permet accedir a les bases de dades de Spotify i gràcies a aquest accés poder extreure informació.
– Traduït a nivell d’usuari…
– Primer, cal entendre que els nostres usuaris allotgen el seu pòdcast a Mumbler i el serveixen a tot arreu: a Spotify, Apple Podcasts, tots els reproductors de pòdcast que existeixin. Aquest acord el que ens permet és que les dades del que passa a Spotify es puguin veure a Mumbler. Per tant, tu com a usuari de Mumbler pots veure quantes reproduccions hi ha hagut a Spotify, tenir un llistat de quins països s’ha escoltat el teu pòdcast, quins reproductors s’han utilitzat o quin és el sistema operatiu que han fet servir, per exemple.
– Les altres plataformes no ho ofereixen això?
– No, això amb altres plataformes no ho tens perquè Spotify té una particularitat: fa rehosting. Bàsicament significa que Spotify, per garantir que sempre pugui servir el contingut, agafa el pòdcast que tu tens allotjat en un altre lloc i el reallotja als seus servidors per servir-lo des d’allà. Això dificulta molt l’anàlisi de l’informació perquè la informació no surt d’Spotify. Si no tens accés a l’API, que és el que hem aconseguit ara, no pots veure què està passant a Spotify.
– Aquest dius que és el primer punt. I el segon?
– En segon lloc, l’acord ens proporciona una altra avantatge: si tens pòdcasts o altres continguts de de pagament a Mumbler, ara mateix aquests continguts es poden comprar i escoltar des de Spotify.
– I això qui ho cobra? Spotify o Mumbler?
– En realitat qui ho cobra és el creador del contingut: el podcaster.
– Un altre cas pràctic…
– Tu crees un pòdcast sobre una de les coses que t’apassionen, el periodisme per exemple. I li poses un preu, 5 euros al mes, i publiques un cop a la setmana. La persona que vulgui escoltar aquest pòdcast el pot pagar directament a Mumbler o pot anar a través d’Spotify, comprar-lo allá i escoltar-lo a Spotify. Aquests diners els recull Mumbler i es queden en una guardiola dins el teu compte. Quan tu vulguis, pots reclamar que se’t paguin.
– I Spotify cobra una comissió, evidentment?
– No, Spotify no cobra cap comissió.
– I quin és el valor afegit per a Spotify?
– Spotify vol tenir més continguts i esdevenir la plataforma de referència d’àudio. El que volen és que tothom passi per Spotify a fer qualsevol de les coses que es poden fer amb àudio. Estan disposat a renunciar a una comissió o pagament per aconseguir que no ens moguem d’allà.
– Com es gesta un acord com aquest amb un monstre com Spotify? Des de Vic?
– Spotify no té una web on puguis escriure o puguis trucar. Per tant, no és un tema que estigui obert a qualsevol, sinó que hi has d’entrar a través de contactes.
“A Spotify hi has d’entrar a través de contactes”
Per casualitat, un dels membres de l’equip de Mumbler havia anat a classe a l’institut amb un alt directiu d’Spotify. Aquesta va ser la porta d’entrada. Ens vam posar en contacte amb aquesta persona i li vam plantejar que ens agradaria estar dins del programa “Spotify Open Access”, que està limitat a unes poques empreses a nivell mundial com ara Patreon o Substack. Aquest va ser qui ens va fer el primer enllaç amb el departament d’admissions d’Spotify.
A partir d’aquí, es va iniciar un procés que ha durat prop de 15 mesos, amb diverses reunions, amb la presentació de documentació i la posterior aprovació per part del comitè d’admissions.
I un cop vam aconseguir l’accés a les API, vam començar a programar per tal d’enllaçar Mumbler amb les seves API i poder oferir les funcionalitats que ja hem comentat.
– I aquest procés, com és que no l’ha fet cap altra empresa a l’estat espanyol? Què heu fet diferent a Mumbler?
– No ho sé, no tinc la resposta. Suposo que al final és un tema d’inquietud, d’intentar moure coses i estar present on estan present els grans monstres americans. Nosaltres volíem ser-hi, i ja està, simplement.
– I ara? Les properes passes de Mumbler?
– Fins ara, hem dedicat els tres primers anys a ampliar molt les funcionalitats perquè els nostres usuaris pugui publicar amb comoditat. A més, hem afegit una sèrie d’instruments dins la pròpia eina que faciliten que el podcaster pugui vendre els seus continguts i difondre’ls correctament.
Perquè els productors de continguts són molt bons creant continguts, són molt bons en producte, però són nefasts en la venda. I nosaltres els volem ajudar.
– Són tan bons que pensen que l’audiència vindrà sola.
– Sí, busquen l’excel·lència sempre, l’esforç el dediquen a la creació del producte, però després s’obliden que han de posar els mateixos esforços en la venda, perquè si no ets tu el que mou el teu contingut no el mourà ningú. Aquí és on volem aprofundir més, donar més instruments als creadors de continguts perquè els sigui més fàcil fer aquesta tasca que no els agrada.