Els últims mesos, arran de la COVID19 i el confinament, s’han accelerat i s’han visibilitzat moltes tendències que ja existien respecte a les metodologies de treball i organització.
El treball en xarxa, que permet l’especialització i poder tirar endavant projectes sense assumir costos d’estructura, s’ha projectat com una oportunitat per fer front a canvis de context com els que estem vivint.
Òscar Fonts és responsable tecnològic a Geomati, una cooperativa de desenvolupament de software especialitzada en la gestió d’informació geogràfica que s’aplica en solucions de mobilitat i transport públic, agricultura de precisió, medi ambient, planificació territorial, etc. Treballa des del VIT Vic, el hub d’empreses d’emprenedoria de Creacció.
Forma part d’una cooperativa amb un equip de professionals repartits per diversos països, i en la que treballen en remot des de fa una dècada.
Es mostra convençut que “el treball en xarxa no és el model òptim per a tots els casos, però sí ho és per a contextos on la innovació i l’agilitat són necessaris. Permet formar equips multidisciplinaris, autònoms i altament especialitzats. Nosaltres, per exemple, participem en diversos projectes d’innovació per a grans organitzacions, junt amb altres professionals. Hi ha organitzacions que no ho tenen fàcil per captar talent especialitzat en tecnologies concretes, o tenen una cultura organitzativa poc avesada als esquemes més horitzontals o equips autònoms”.
Bet Faja, de Seqmenta, una agència especialitzada en estratègia digital, posicionament i analítica web per a empreses també ubicada al VIT, destaca dos avantatges principals del treball en xarxa: “Per una banda, la possibilitat de formar part de projectes que requereixen diferents perfils professionals i que difícilment podries desenvolupar amb l’estructura pròpia. Per l’altra, l’intercanvi constant de coneixement i inspiració”.
Per la seva banda, Toni Solà, dietista-nutricionista ubicat al viver d’empreses de Casa de Convalescència a Vic, destaca l’agilitat.:”Et permet tenir molts professionals a prop, que ja saps com treballen, i no has d’assumir-ho com a cost d’estructura pròpia. L’agilitat és essencial per emprendre”.
Solà, a banda de l’assessorament dietètic nutricional en l’àmbit esportiu com clínic, ha arrencat 3 projectes: el Realmet Institute (fabricació i distribució de material per a l’anàlisi de la composició corporal), ProteinGastronomy (fabricació d’aliments ecològics per a nutrició esportiva) i Baveggies (distribució de verdures i hortalisses d’alta qualitat fresques i elaborades).
Òscar Fonts posa en valor el fet que “amb el treball en xarxa tothom construeix o fa millores sobre la feina dels altres, i queda molt clar quina és l’aportació de cadascú. Això aporta molta eficiència respecte sistemes tancats i privatius”.
Assegura que “crea espais més lliures, on els professionals podem sentir-nos més realitzats, i on la cooperació és més valuosa que la competència. Això ens permet assolir objectius més ambiciosos, i també més significatius”.
Per la seva banda, Bet Faja es mostra convençuda que “tot just estem a les beceroles del treball en xarxa. Molts professionals i empreses encara pensen que tenir estructura pròpia i tancar-se els dóna avantatge respecte als seus competidors. La tendència a l’alta especialització requerirà professionals molt especialitzats en diferents àmbits i caldrà treballar en xarxa per portar-los a terme”.
Toni Solà afegeix que “hi ha moltes oportunitats i opcions que crec la gent desconeix i que no acabem d’aprofitar. Els emprenedors cal que dediquem més temps a conèixer les opcions que tenim i ens ofereixen per ser més competitius i eficients”.
Els espais de cowork com a llocs per a construir xarxes locals
Tots tres destaquen que el fet d’estar ubicats en espais de cowork facilita la creació de xarxa local.
Fonts diu que “treballar en un espai de cowork és molt saludable per separar els àmbits personal i professional i et dona l’oportunitat de col·laborar i fer xarxa local”.
Faja ho resumeix en visibilitat i connectivitat: “Et fa visible i el fet de formar part d’una “comunitat” fa que les relacions entre els membres d’aquesta es creïn de forma natural i sorgeixin projectes sense haver de fer un gran esforç comercial”.
A més, permet la socialització. “La col·laboració remota està molt bé, però si pot ser presencial, encara millor”.
