Creacció, la Mancomunitat la Plana, el Consorci de la Vall del Ges i els ajuntaments de Centelles i les Masies de Voltregà promouen un curs de formació per pal·liar els dèficits del sector, que posen en risc la seva pròpia supervivència. Les empreses reclamen posar en valor l’ofici de fuster.

El sector de la fusta ha sortejat les darreres crisis econòmiques, entre les quals la de la Covid,  millor que altres àmbits. De fet, poques empreses fusteres han hagut de tancar en els darrers tres anys. Tot i així, s’evidencia una manca de relleu generacional i professionals qualificats en el sector que posa en risc la permanència de moltes empreses.

Falta de vocació o no estan de moda els oficis artesans entre els joves? Cal canviar el format d’estudis? S’ha de donar més prestigi a la figura de l’aprenent? Preguntes molt complexes que no tenen una resposta clara.

En aquest marc, l’oferta acadèmica no ajuda massa. Un exemple, a Osona, on es pateix un greuge vers altres comarques que no és nou i que ja ve d’anys: la formació acadèmica en fusta i moble és nul·la. Els centres de formació més propers són a la Garriga, Banyoles i Manresa.

Amb l’objectiu principal de pal·liar aquesta manca de talent professional a la comarca, Creacció, juntament amb la Mancomunitat la Plana, el Consorci de la Vall del Ges i els ajuntaments de Centelles i les Masies de Voltregà, han dissenyat i programat una formació a mida en el camp de la fusteria, orientada sobretot al muntatge i instal·lació de mobiliari. La iniciativa ha comptat amb la col·laboració d’una desena d’empreses del sector, interessades en generar talent i, més enllà, contractar-lo.

“S’ha de donar valor a l’ofici de fuster i facilitar als joves la possibilitat d’aprendre”

“Si volgués podria contractar set o vuit persones. Però no hi ha perfils adequats al mercat laboral, costa molt trobar gent. Tampoc és que tingui un gran interés en créixer, però em sap greu”. Així de contundent s’explica Toni Muns, propietari de l’empresa Muns Wood Works, de Taradell. Sempre havia tingut dos o tres operaris treballant amb ell, però ara estava sol. Fa uns dies va contractar un noi que ha sortit del curs de formació esmentada.

En Toni s’autodefineix com “el típic fuster de tota la vida, però tecnificat, posat al dia”. Fa de tot, des de moble clàssic fins a parquet, cuines, tancaments exteriors o tota la fusteria sencera d’un habitatge en construcció. “Jo estic especialitzat en manipular la fusta”, explica. 

Segons en Toni, hi ha un problema: el sector no està prou valoritzat, sobretot entre els joves. “I no és així, és un sector atractiu, on es pot aprendre moltes coses i on et pots guanyar molt bé la vida”, argumenta. De fet, es queixa que els aprenents que ha tingut al seu taller, un cop estan formats, marxen perquè altres empreses els hi ofereixen sous molt més alts.

“Tenim un problema de comunicació”,  es lamenta el fuster. “Ens falta gent, però aquest missatge no arriba als joves”, continua.

El missatge, en el fons, és el mateix a tot el sector, encara que les empreses tinguin models diferents. “No puja gent nova, els fusters de tota la vida es van jubilant i cada cop hi ha menys gent qualificada. I no hi ha formació a Osona, els joves han de marxar de la comarca per aprendre”, explica en la mateixa línia Eudald Feixas, de Mecakim, a Torelló.

Mecakim té una plantilla molt àmplia, amb 55 persones, i es mou amb dues línies de negoci: la fabricació i instal·lació de mobiliari tradicional, d’interior; i la construcció de panells acústics i decoratius. L’empresa organitza formació interna per tal de poder absorbir alguns dels joves que hi assisteixen, però no és una solució definitiva.

“Estem trempejant la situació com podem”, apunta l’Eudald. El repte que s’ha d’assumir entre tots, empreses, societat i administració, però, el té clar: “Cal donar valor a l’ofici de fuster i facilitar als joves la possibilitat d’aprendre. Ha de canviar la visió que es tracta d’una feina poc qualificada”. 

Un curs de 200 hores i speed dating

En aquest context negatiu se situa el curs organitzat per diverses administracions osonenques. La formació, de 200 hores, es va iniciar el 3 d’octubre i va finalitzar el passat 29 de gener. Hi van participar una desena d’alumnes, que es van endinsar en diversos continguts: interpretació de plànols tècnics, elaboració de productes en fusta i muntatge i instal·lació de mobles i elements de fusteria. Com a valor afegit, apuntar que els participants van efectuar visites a algunes empreses del sector, que podrien estar interessades en la seva contractació.

La formació es va tancar el mateix 29 de gener amb una  jornada d’speed dating entre empreses i les persones formades, que va tenir una molt bona acollida. En aquesta sessió hi van participar set empreses del territori que tenen necessitats d’incorporar personal amb aquest perfil professional.

L’speed dating és una tècnica de selecció professional on els reclutadors (empreses) i possibles candidats tenen una cita breu d’entre 5 i 10 minuts. L’objectiu d’aquest tipus de trobades és que el candidat sigui capaç de “vendre’s” en el temps estipulat per tal de generar sinergies amb el reclutador. D’aquesta manera, l’empresa coneix persones susceptibles de poder treballar a la seva organització. 

Les empreses van valorar de manera molt positiva la jornada i van agrair l’esforç fet per fomentar aquest tipus de formacions. No obstant, van posar de manifest la urgent manca de professionals qualificats al sector i de relleu generacional, que posa en perill la seva pròpia viabilitat.

Aquesta formació de fusteria s’emmarca dins el recurs de la “Formació a mida per empreses” que té per objectiu respondre a les necessitats d’especialització que demanen les empreses osonenques de diversos sectors, com el transport per carretera, el metall o el comerç.