En el període fins al 2030, la demografia mundial continuarà patint fortes alteracions sota els efectes de l’augment de l’esperança de vida, la reducció de la fertilitat i els majors nivells d’educació, segons l’informe sobre macrotendències globals a la societat actual, publicat fa uns dies per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona. El 2050, al món hi haurà més ancians que nens menors de 15 anys.
Si restringim aquest mirada a Osona, cal apuntar que, en conjunt, no està considerada una comarca envellida en relació amb el context català. El 18,1% dels osonencs té més de 65 anys (el 19% a Catalunya), i en alguns municipis aquest grup de població és encara inferior: Muntanyola (14,2%), Santa Eulàlia de Riuprimer (14,5%) o el Brull (15,3), entre d’altres.
En particular, amb un índex d’envelliment de 112 (població de 65 anys i més per cada 100 habitants menor de 15 anys), el territori osonenc es troba lluny de les comarques capdavanteres en aquesta dada, com la Terra Alta (248) o el Priorat (220).
Elaborat per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona
Malgrat això, sí que hi ha municipis amb uns índex d’envelliment superiors que se situen al nivell dels més alts de Catalunya. Aquests es localitzen a la corona d’Osona, allunyats de l’eix central de la C-17 o del corredor de línia R3 del tren, que també fa que se situïn més lluny dels principals serveis. En són exemples algunes de les localitats més petites de la comarca, amb episodis clars de despoblació en els darrers anys, com Tavertet (462), Sant Boi de Lluçanès (356) o Sant Sadurní d’Osormort (340).
Dona vella i sola
Altrament, en aquestes franges d’edat més altes, la diferència entre sexe sí que és notable: les dones representen el 70% de la població de més de 70 anys. En molts casos, aquestes dones viuen soles, segons dades de l’Observatori del Sistema de Salut de Catalunya (el 30% de la població de més de 75 anys viu sola).
En paral·lel, Osona registra un índex de sobreenvelliment (població de 85 anys i més per cada 100 habitants de 65 anys i més) de 18,1, mentre que a Catalunya aquesta xifra és de 16,9. Un fet destacable atès que, com assenyalàvem, l’índex d’envelliment osonenc (112,00) és inferior al del conjunt català (131,3).
El pes elevat del grup de població més jove suavitatza l’envelliment. Aquest efecte rejovenidor es produeix amb les diferents onades migratòries que va rebre la comarca durant l’inici dels anys 2000, quan van venir majoritàriament homes d’entre 25 i 34 anys, a més d’infants de 0 a 4 anys.
Elaborat per l’Observatori Socioeconòmic d’Osona
La majoria d’aquests individus majors d’edat eren atrets per les oportunitats laborals presents al sector de la construcció, coneguda popularment com “la febre del totxo”. A més del sector agroalimentari i la indústria càrnia com a màxim exponent del sector amb una elevada demanda de mà d’obra amb poca qualificació.
En altres paraules, tot i la reducció dels naixements en la darrera dècada, la base de la piràmide es manté gràcies a la natalitat més elevada de la immigració. De fet, la població estrangera a partir dels 65 anys és molt minoritària.
En el cas del sobreenvelliment, l’estadístic no té en compte la franja més jove. D’aquesta manera, aquest efecte suavitzant s’esvaeix. En el seu lloc, una major esperança de vida comporta de retruc un creixent nombre important de persones molt envellides (85 anys i més).
Amb tot plegat, Osona obté una taxa alta de dependència global (52,3), que mesura la càrrega que representa la població potencialment inactiva per a la població en edat de treballar.
L’economia platejada
En aquest context, l’economia platejada o silver economy pot convertir-se en un dels grans aliats de la recuperació econòmica de la comarca. Aquest caràcter global del fenomen de la vellesa genera una finestra d’oportunitat per reequilibrar el territori. En l’actualitat, més del 20% de la població europea és major de 65 anys i pel 2030 s’espera que aquesta franja arribi a representar el 30% el 2070.
Des de la línia d’un envelliment actiu, el fet que aquest col·lectiu disposi d’un elevat temps lliure, a més, d’un major poder adquisitiu que els permet gastar més, pot crear línies de negoci orientades a l’oci. L’oferiment d’activitats culturals adaptades als seus interessos, aprofitant l’entorn privilegiat de què disposa la comarca d’Osona, amb espais d’oci construïts en funció de les seves necessitats o la transformació de destinacions turístiques poden ser iniciatives que s’han de tenir molt en compte.
D’altra banda, des d’una perspectiva de cures, actualment la població viu més, tot i que aquest augment de temps no s’ha traduït en una millora qualitativa. A més, en els darrers anys s’ha trencat el pacte generacional no escrit on es dictaminava que la cura recaigués en la família. Aquest canvi de tendència farà incrementar les diferents línies de negoci vinculades a aquest sector de l’economia. Caldrà el desplegament d’una xarxa de serveis d’atenció orientada a aquesta franja d’edat.
QUÈ ESTÀ PASSANT A OSONA?
La seguretat i la immigració, els grans problemes dels osonencs