L’Observatori Socioeconòmic d’Osona desgrana cap a on apunta la societat, en aspectes com el consum, la població, la transició energètica, els mercats o les matèries primeres

L’Observatori Socioeconòmic d‘Osona ha presentat un informe on es recullen les macrotendències globals a la societat actual, algunes de les quals s’han accelerat a causa de la Covid. Aquestes macrotendències tenen un impacte més que real en l’àmbit nacional i local.

Des de l’Observatori s’ha desglossat aquest informe des de diverses perspectives: una de global i cinc més vinculades als projectes estratègics del territori: mobilitat i logística, talent i col·lectius vulnerables, transformació del sector agro i sostenibilitat mediambiental, transformació digital i salut.

Us les anirem explicant de manera regular en aquest web, sota el paraigües de la secció “Macrotendències en el món actual”. D’entrada, la primera visió, la global.

Visualitza la presentació, aquí

1. La Covid sacseja el consumidor i la forma de treballar

La pandèmia ha accelerat la implantació d’algunes tendències, que ja s’anaven anunciant en els últimes anys. Una de les més importants són els canvis que ha generat en el comportament del consumidor. 

En una enquesta realitzada per McKinsey a 13 països, almenys dos terços dels consumidors afirmen que han provat noves maneres de comprar. I en els 13, un 65% o més diuen que la seva intenció és continuar fent-ho. Això implica que les marques que encara no han trobat la manera d’arribar als consumidors per nous mitjans, principalment venda en línia, han de posar-se al dia ràpidament o quedaran obsoletes per sempre.

La Covid també ha afectat la forma de treballar. Abans de la crisi sanitària, la idea del treball a distància, el teletreball, estava a l’aire, però avançava lentament. Tanmateix, la pandèmia va provocar que desenes de milions de persones comencessin a treballar des de casa, pràcticament d’un dia per l’altre, en una àmplia gamma de sectors. 

El McKinsey Global Institute estima que en els propers anys més del 20% de la força laboral mundial podria treballar fora de l’oficina la major part del temps i continuar sent igual d’efectiva.

2. Europa lidera la transició energètica

Per altra banda, a tot el món es reconeixen cada vegada més els costos derivats de la contaminació i els beneficis de la sostenibilitat ambiental. La Xina, alguns dels països del Golf Pèrsic i l’Índia estan invertint en energia neta a una escala que hauria semblat improbable fa fins i tot una dècada. Europa, incloent-hi el Regne Unit, està unida en la missió d’abordar el canvi climàtic. Els Estats Units estan fent una transició per allunyar-se del carbó i estan innovant en una àmplia gamma de tecnologies netes, com bateries, nous mètodes de captura de carboni i vehicles elèctrics.

La Unió Europea lidera aquesta transició energètica, en el marc del Pacte Verd Europeu, un paquet d’iniciatives polítiques que té com a últim objectiu arribar a la neutralitat climàtica d’aquì al 2050. És la base per a la transformació de la UE en una societat equitativa i pròspera, amb una economia moderna i competitiva.

En aquest context, Europa vol aconseguir un subministrament total d’energia neta, assequible i segura; la mobilització de la indústria en pro d’una economia neta i circular; un ús eficient de l’energia i els recursos en la construcció i renovació; tendir cap a una contaminació zero; preservar i restablir els ecosistemes i la biodiversitat; un sistema alimentari just, saludable, i respectuós amb el medi ambient; i accelerar la transició cap a una mobilitat sostenible i intel·ligent.

3. Els fluxos migratoris augmenten i es dirigeixen cap a Europa i Àsia

Segons l’estimació més recent de les Nacions Unides, l’any 2020 hi havia al món aproximadament 281 milions de migrants internacionals, una xifra equivalent al 3,6% de la població mundial. Aquesta xifra és superior en 128 milions a la xifra de 1990 i triplica amb escreix la de 1970.

Globalment, el nombre estimat de migrants internacionals ha augmentat en les últimes cinc dècades. Segons les Nacions Unides, es preveu que als països d’ingressos alts la migració neta representi el 82% del creixement demogràfic per a 2050.

El nombre de migrants internacionals ha augmentat a totes les regions de les Nacions Unides, però ho ha fet en major grau a Europa i Àsia, on s’han registrat 86,7 i 85,6 milions de persones migrants respectivament. La tercera posició del rànquing l’ocupa Amèrica del Nord, amb 58,7 milions. I ja, a molta distància, Àfrica (25,4 milions), Amèrica Llatina i el Carib (14,8 milions) i Oceania (9,38 milions).

4. La població mundial s’envelleix

En el període fins a 2030, la demografia mundial continuarà patint alteracions sota els efectes de l’augment de l’esperança de vida, la reducció de la fertilitat i els majors nivells d’educació. Aquests factors modificaran els fonaments estructurals de l’economia mundial: una població mundial envellida podria tenir un important impacte en les economies desenvolupades i emergents. 

Amb una mitjana d’edat de 44 anys, Europa serà la regió “més vella”, més del doble de la mitjana d’edat de 21 anys de l’Àfrica Subsahariana. Les persones majors de 65 anys representaran prop del 3% de la població de la Unió Europea, enfront del 16% actual. 

El 2050, al món hi haurà més ancians que nens menors de 15 anys. Una prospectiva indica que la xifra d’ancians de més de 60 anys no pararà de créixer i el 2050 superarà el llindar dels 2.100 milions. Una dada força semblant a la dels nens que encara no hauran complert els 15 anys, un col·lectiu que sembla que es mantindrà estable durant els propers 20 anys i no experimentarà cap creixement important.

5. Les desigualtats i les revoltes socials

Segons les tendències actuals, cap a l’any 2030 les desigualtats entre els estats membres de la Unió Europea no s’hauran reduït en molts casos. Dins d’aquests mateixos estats, les desigualtats socioeconòmiques creixeran i apareixeran dues bretxes especialment significatives: una de generacional i una altra d’educativa. 

En general, els més afectats per l’augment de les desigualtats a Europa seran els membres vulnerables de la societat: els joves, les dones, els treballadors al final de la seva vida professional i els immigrants.

La mitjana de treballadors en risc de pobresa a Espanya és d’un 13,1% i supera amb escreix la mitjana europea (9,6%). En aquest rànquing, l’estat espanyol només es veu superat a Europa per Rumania i Grècia. A l’altre costat, els països on hi ha menys pobresa són Finlàndia, República Txeca i Bèlgica, per aquest ordre.

A causa d’aquestes desigualtats, en els últims anys el món ha viscut un increment de les revoltes socials. A escala internacional creixen les veus de sectors organitzats del món sindical, ambiental, indígena, estudiantil i feminista. 

L’esclat social d’octubre de 2019 a Xile, les protestes al Perú de 2020 després de la destitució del president Martín Vizcarra, el moviment Me Too o el Black Lives Matter en són només alguns exemples. 

6. El mercat asiàtic no para de créixer

Àsia és, cada vegada més, el centre de l’economia mundial. Per a 2040, la regió podria representar més de la meitat del PIB mundial i al voltant del 40% del consum mundial. 

Els fluxos transfronterers globals s’estan desplaçant cap a Àsia en set de les vuit dimensions: comerç, capital, persones, coneixement, transport, cultura, recursos i medi ambient. L’únic flux que ha disminuït és el de residus (medi ambient).

Es calcula que el PIB de Xina superarà el dels Estats Units abans de 2030. Fins aquesta data, la Unió Europea també mantindrà un creixement estable i progressiu, però molt lluny dels dos grans gegants mundials. 

7. Perilla la disponibilitat de la matèria primera

Diversos materials com el plàstic, el cartró, l’acer o la fusta han pujat de preu significativament i moltes empreses estan tenint problemes d’abastiment d’aquests materials amb llargs temps d’espera. Per agreujar la situació, la manca de xips d’electrònica fa que moltes plantes de producció industrials hagin hagut de reduir la producció i, fins i tot, paralitzar-la. 

Alguns sectors ja estan patint des de fa temps aquesta escassetat de matèries primeres. Una situació que s’ha agreujat amb alguns conflictes polítics com el d’Ucraïna o per la mala praxis d’algunes potències mundials, que han acaparat subministraments.

La manca de matèries primeres ha fet apujar els preus de la majoria de productes, una situació que perjudica tant als consumidors com a les empreses, que veuen perillar la continuïtat de la seva activitat. Pel que fa al nostre país i segons el Banc d’Espanya, aquesta crisi s’està veient reflectida en sectors com l’automoció, la fabricació de material i equip elèctric, la fabricació de productes informàtics i electrònics i la de productes de cautxú i plàstic, així com en la indústria química.

8. Increment desmesurat del preu de l’electricitat

I per últim, una tendència que ha estat a l’ordre del dia en els últims temps i que ha afectat la butxaca de molts consumidors: l’augment espectacular del preu de l’electricitat. La guerra d’Ucraïna no ha fet més que empitjorar la situació. 

La pujada també té conseqüències molt negatives per a la indústria, especialment per a aquelles electro-intensives i que són molt sensibles als costos de l’electricitat. Els sectors químic i metal·lúrgic depenen molt del preu de l’energia, ja que suposa un 60% dels costos totals de les companyies d’aquests sectors. 

L’any passat, el govern espanyol va prendre diverses mesures per esmorteir la patacada, com la disminució de la part regulada de la factura de l’electricitat, la reducció de l’IVA al 5% i d’altres mecanismes per fer de topall al preu de l’energia.