Els treballadors de les empreses de la comarca, bàsicament industrials i de serveis, pateixen sobretot lesions musculars i esquelètiques derivades dels sobreesforços i moviments repetitius, caigudes i talls. N’hem parlat amb alguns representants d’Osona Benestar Laboral 360º.
La sinistralitat laboral és un tema crucial per a les empreses, tant des d’una perspectiva humana com econòmica. A més del patiment físic i emocional que pateix el treballador afectat, també representa una despesa significativa. A més dels costos directes associats a l’atenció mèdica, les indemnitzacions i les possibles pèrdues de producció, cal tenir en compte els costos indirectes, com ara la pèrdua de talent, la disminució de la moral dels treballadors i el dany a la imatge de l’empresa.
Per tant, prevenir els accidents laborals i les malalties professionals no només és una obligació legal per a les empreses, sinó que també representa una inversió necessària per garantir el benestar dels treballadors i la pròpia sostenibilitat econòmica.
A Osona, s’ha creat recentment Osona Benestar Laboral 360 (OBL360), un grup obert de professionals de prevenció de riscos laborals d’empreses, amb l’objectiu d’impulsar la prevenció de riscos laborals i promoure una cultura de seguretat, benestar i salut en el treball.
De tot plegat, n’hem parlat amb alguns dels seus representants, amb qui ens hem endinsat en la idiosincràsia de la sinistralitat laboral a Osona, que presenta algunes particularitats.
Més informació sobre Osona Benestar Laboral 360
Les xifres d’Osona
La sinistralitat laboral a la comarca, en xifres absolutes, tal com podem observar en els gràfics adjunts, no ha parat de créixer des de l’any 2014 (a excepció del 2020, a causa de la Covid-19). Aquest augment, però, s’ha ralentitzat després de la pandèmia: en el període 2014-2020, l’increment mitjà era de l’11,5%, mentre que en l’actualitat se situa al 8,6%. La pujada sostinguda dels últims anys pot atribuir-se a la recuperació de l’activitat econòmica post-pandèmia, un augment de la demanda de producció i, en conseqüència, una major exposició a riscos laborals.
A Osona, la sinistralitat laboral es concentra principalment en el sector industrial i de serveis, que aglutinen el 80% dels accidents. La tendència, però, ens indica que continua creixent de manera sostinguda en la indústria mentre que en els serveis no para de caure en els últims anys. En el cas de la indústria, la raó rere aquestes xifres és el tipus d’activitat o la tipologia de la feina, molt física i manual, juntament amb llargues jornades que faciliten l’aparició d’un major nombre d’accidents.
Així ho corrobora el doctor Miquel Vilardell, cap del Servei de Prevenció i Medi Ambient mancomunat del Consorci Hospitalari de Vic: “Osona es diferencia d’altres comarques per la seva elevada presència industrial, que comporta un major risc d’accidents físics i manuals”.
Tot i això, les dades no mostren un patró concret i hi ha excepcions significatives. A LFYCS (La Farga- yourcoppersolutions), companyia puntera en el sector del coure, on des de fa 20 anys que inverteixen en la seguretat de les màquines i la millora de les condicions de treball, l’accidentabilitat de l’any 2023 ha estat un 60% inferior a la de l’any 2019 i “s’ha reduït fins a nivells rècord, amb l’objectiu d’aconseguir els 0 accidents”, assegura Xavier Fàbrega, responsable de prevenció de riscos laborals d’aquesta empresa.
Els accidents més freqüents
A la comarca, els accidents de treball més comuns inclouen lesions musculars i esquelètiques derivades dels sobreesforços i moviments repetitius, caigudes i talls. Al Consorci Hospitalari de Vic, les lesions per mobilització de pacients i les caigudes també són freqüents, així com les punxades amb material mèdic, afegeix Vilardell.
Si ens centrem en l’activitat industrial, a LFYCS les principals causes d’accidentabilitat son, quasi a parts iguals, “la utilització d’eines manuals (cops i talls), els desplaçaments (a peu, dins de la fàbrica) i els sobreesforços”, apunta Fàbrega. En el cas de SOME, especialistes en la fabricació de peces de xapa metàl·lica, “els accidents més comuns són els cops o contusions i talls a les extremitats superiors”, diu Lourdes Cortinas, responsable de salut i seguretat laboral de la firma.
Accidents in itinere?
Osona té una particularitat important que la diferencia d’altres comarques: una alta mobilitat en vehicle privat en detriment de l’ús del transport públic. Una situació que s’està intentant revertir en projectes internacionals com Beyond the Urban, que lidera Creacció i que, entre d’altres objectius, persegueix un canvi d’hàbits en la mobilitat de la població.
La situació es tradueix en una elevada sinistralitat en accidents in itinere, l’accident de treball ocorregut al treballador durant el desplaçament des del seu domicili fins al seu lloc de treball, i viceversa. “Això és degut a la dispersió geogràfica de la població i la dependència del transport privat per arribar als llocs de treball, augmentant el risc d’accidents de trànsit”, insisteix Vilardell.
Les xifres així ho indiquen, tal com es pot observar a la gràfica de sobre Osona pateix més accidents in itinere que algunes comarques del voltant, com la Garrotxa, el Ripollès o el Berguedà, tot i que cal fer esment que totes tenen menys població. Però les dades s’assemblen a les d’altres zones amb contextos semblants, com la Selva o el Bages, molt lluny ja d’altres com el Vallès Oriental, amb molts més habitants.
Els números absoluts, però, no són taxatius i tampoc segueixen un model estàndard a totes les empreses. Així, per exemple, a SOME, amb seus a Sant Quirze de Besora i Ripoll, on hi ha uns 300 treballadors, no tenen constància de cap accident in itinere durant els últims cinc anys.
Mesures contra la sinistralitat laboral
Les empreses han de complir amb una sèrie d’obligacions legals per tal de garantir la seguretat i la salut dels seus treballadors. Aquestes obligacions es basen en la Llei de prevenció de riscos laborals (LPRL) i en el Reial Decret 1710/2004, que l’aplica.
Així, una empresa ha d’identificar i avaluar els riscos laborals, adoptar mesures preventives per eliminar o minimitzar aquests riscos, informar i formar els treballadors, vigilar la salut dels treballadors i controlar i avaluar l’eficàcia d’aquestes mesures preventives. A més d’aquestes disposicions generals, les empreses també han de complir amb una sèrie de requisits específics en funció del seu sector d’activitat, la mida de la plantilla o els riscos laborals als quals estan exposats els seus treballadors.
Les empreses osonenques ja tenen en compte totes aquestes obligacions i les estan complint des de fa temps. A més, s’estan prenent mesures excepcionals per intentar reduir la taxa de sinistralitat.
Al Consorci Hospitalari de Vic s’estan implementant programes de formació en seguretat, ús d’equips de protecció individual i s’estan fent exhaustives revisions periòdiques de les instal·lacions. A més, s’estan aplicant protocols específics de seguretat sanitària, formació en ergonomia i millora de les condicions laborals.
En el cas de LFYCS, l’actual reducció de l’accidentabilitat “és fruit d’una campanya de conscienciació que va més enllà de la realització d’accions preventives de control i de millora de les condicions de treball”, argumenta Fàbrega. “A causa de la tipologia d’accidents que es produeixen, estem actuant enfocats en com es comporten els treballadors, implicant-los en la pròpia seguretat i la dels companys”, continua.
A SOME, per la seva banda, s’està treballant fermament per conscienciar totes les persones treballadores que “cal treballar de forma segura, reforçant la disciplina en l’ús dels EPI (equips de protecció individual)”, explica Cortinas. I especifica: “És mitjançant les visites de seguretat a planta on s’observen desviacions, i aquestes es parlen directament amb el treballador o treballadora per tal de corregir-les al moment”.
Malgrat aquestes mesures preventives, els indicadors de sinistralitat laboral a Osona continuen creixent, tot i que de manera més laxa. Les empreses d’OBL 360 tenen clar que no es pot abaixar la guàrdia i que és necessari continuar millorant les estratègies de prevenció. Adaptades a les noves realitats laborals, això també.
