Els indicadors ens mostren que la comarca s’ha recuperat globalment de la pandèmia, però presenta dubtes a curt termini, com la caiguda del sector industrial i primari o la poca quantitat de llocs de treball amb valor afegit.

El valor afegit brut (VAB)  és un dels indicadors claus que ens mostra el dinamisme o estancament econòmic a un territori. L’última dada disponible de l’any 2022 ens assenyala que Osona esdevé l’única comarca de la Catalunya Central que s’ha recuperat del sotrac que va implicar la Covid-19 (-9,5% del VAB), amb un increment del 3,5% pel 2022 i del 6,9% el 2021 respectivament. 

Com a resultat d’aquesta dinàmica es pot afirmar que, tot i que de manera molt modesta, el 2022 el territori osonenc ja va situar-se per sobre del 2019 (+0,1%), segons l’Anuari Econòmic Comarcal del BBVA. 

Rere aquesta bonança econòmica s’hi troba la recuperació a ple rendiment del sector serveis (8,3%), juntament amb un fort dinamisme del sector de la construcció, amb el 4,9%. En aquest últim cas, aquesta acceleració podria venir determinada per les previsions de creixement demogràfiques osonenques. Segons l’escenari mitjà projectat per l’Idescat de cara al 2021-2031, Osona es troba entre les comarques on més augmentarà la població (+5%). 

D’aquesta manera, el 2022 es va caracteritzar per la iniciació de 424 immobles, un +17,4% que l’any anterior (321 habitatges), i la finalització de 241 (-15,1%). Pel que fa al següent any, van iniciar-se el mateix nombre d’habitatges, tot i que se’n van finalitzar un 42,3% més (343 residències).

Indústria poc intensiva en coneixement i sense valor afegit

En el cantó oposat del dinamisme s’hi troben els sectors primaris i industrials. Malgrat el fort pes de la indústria al nostre territori, el sector industrial experimenta una estabilització a la baixa amb el -0,2% del VAB. En paraules de Miquel Oliver, director de l’Anuari, “(…) el VAB de la branca d’alimentació, begudes i tabac, que representa un 50,9% del VAB industrial, mostrà un avenç de l’afiliació del 5,4%, mentre que el VAB augmentava només d’un 0,1%”. 

Aquí s’hi troba una de les grans debilitats de l’economia osonenca, el fet d’apostar per una indústria en intensitat de mà d’obra i no en coneixement, fa que no s’acabin desenvolupant activitats amb un alt valor afegit. En conseqüència, no hi acaba havent una repercussió positiva en l’economia del territori.

Tot i això, el gran descens el protagonitza el sector primari, amb una reducció del -22,1%. Aquesta forta reducció del sector pot comportar que aquell paper reequilibrant de les realitats rurals i urbanes que efectuava en els territoris d’Osona i el Lluçanès, comenci a difuminar-se, accentuant-se els desequilibris.

En total, només sis comarques més han pogut recuperar-se d’aquesta convulsa etapa: el Baix Ebre, el Baix Llobregat, la Garrotxa,  el Gironès, el Pla de l’Estany i el Montsià. 

Menys comptes de cotització però més llocs de treball

En termes de nombre de comptes de cotització, a diferència del que s’ha mostrat anteriorment, Osona encara no ha assolit les xifres prèvies a la pandèmia. Aquest 2023 hem tingut un inici marcat per una disminució en 31 empreses (5.344 i -0,58% intertrimestral) que ens retornava a valors del setembre de 2022 (5.340). Tot i aquest inici, l’any es tanca amb 5.383 empreses (+0,72%), on no s’han experimentat grans fluctuacions ni grans variacions entre els diferents trimestres. 

Certament, es tracta d’una xifra llunyana a les 5.753 empreses del desembre del 2019. Malgrat, això no necessàriament ha d’implicar una diagnosi negativa de l’estat empresarial osonenc. Així, pot haver disminuït el nombre d’empreses, però les empreses que resten poden esdevenir actors empresarials molt més sòlids i amb unes perspectives de creixement. Per tot plegat, aquestes podran disposar dels instruments necessaris per resistir i créixer en contextos més desfavorables. 

De fet, tot i el descens del nombre de comptes de cotització, el 2023 es tanca amb un augment del +4,4% dels llocs de feina. D’aquests, el 81,7% és assalariat, un pes que no ha deixat d’augmentar d’ençà de la sentència contra els falsos autònoms a la indústria de les càrnies. Els autònoms han anat perdent pes en l’economia osonenca, tal com es pot observar a la figura gràfica. Finalment, podem analitzar un augment del +1,86% de la població ocupada respecte de l’any anterior. 

Tradicionalment, en els territoris d’Osona i el Lluçanès hi trobem un ecosistema empresarial on predominen les microempreses. A Osona el 81,8% de les empreses tenen menys de 10 treballadors (4.231) i al Lluçanès el 88,0% (168). 

En aquest últim cas, el territori destaca per no tenir cap empresa de més de 250 treballadors, el restant es divideix entre les empreses de 10 a 49 treballadors amb el 9,9% (19) i d’entre 50 i 249 empleats amb el 2,1% (4). A Osona el 15,1% entre 10 i 49 treballadors (783), el 2,5% són empreses mitjanes d’entre 50 i 249 treballadors (130), i només el 0,5% són de 250 treballadors o més (27).

L’ETT, una via en auge

Dins del 6è Informe de competitivitat de la comarca d’Osona assenyalàvem l’increment general de l’ocupació assalariada generada per les ETT, que va créixer durant la pandèmia incentivada per la incertesa del context. No ha estat una pràctica temporal sinó que s’ha consolidat com a una nova via per a les empreses per generar ocupació.

A tall d’exemple, els municipis amb activitats de la cadena de valor agroalimentària registren una major proporció de contractes d’aquesta tipologia. N’és el cas de Santa Eugènia de Berga, territori amb importants escorxadors, que assoleix un 69,11% d’aquests contractes.

També podríem destacar els municipis de Balenyà (55,27%), Torelló (47,24%), Orís (77,25%) o altres localitats on aquesta pràctica s’ha establert amb força. Aquests territoris es destaquen per albergar activitats com la indústria d’embotició, el metall o la cosmètica, que funcionen amb força fluctuació. D’aquesta manera, l’ETT s’erigeix en el recurs que millor pot adaptar-se al seu ritme. 

Aquest seguit de pràctiques desemboquen en una major inestabilitat per part del treballador contribuint a la creixent precarització d’aquest. Un dels pròxims passos del territori serà el de monitorar el desenvolupament d’aquest tipus de pràctica contractual i mantenir un diàleg continu amb els diferents actors empresarials i sindicals del territori per tal de reduir l’impacte i les conseqüències en el benestar dels treballadors.

Aquest aspecte ens duu a la gran conclusió d’aquest article, la importància de dur a terme una anàlisi territorial que tingui en compte dimensions que van més enllà del progrés econòmic. Així doncs, més que centrar-nos únicament en indicadors merament econòmics com el VAB,  l’òptica també ha de tenir en comptes aspectes que impacten directament en el benestar de la ciutadania.  Al cap i a la fi, la ciutadania és l’actor encarregat de fer funcionar els engranatges del sistema polític i econòmic dels països.