El 65% de la generació d’ocupació a Osona entre l’any 2008 i l’any 2015 va venir determinada per l’efecte competitiu de la comarca. Aquesta és només una de les dades que aporta l’estudi “Els components del creixement a Osona, el Vallès Oriental i l’àmbit de la xarxa C-17”, que es va presentar el passat 3 de maig a La Garriga. L’informe l’han elaborat de forma conjunta. l’Observatori Socioeconòmic d’Osona i l’Observatori-Centre d’Estudis del Vallès Oriental i té per objectiu conèixer què ha determinat la creació (o destrucció) de llocs de treball en aquests territoris durant el període 2008-2015. Per fer-ho, l’estudi es basa en l’anàlisi de components que permet detectar què explica l’evolució de l’ocupació en un territori a partir d’aquests tres components: efecte global, efecte sectorial i efecte competitiu.
Més de 6 de cada 10 nous llocs de treball generats a Osona durant aquest període s’expliquen per un efecte competitiu, és a dir, el territori presenta condicions adequades per a generar llocs de treball, tot i que l’efecte de l’evolució positiva de l’economia catalana segueix tenint un pes important en la creació d’ocupació. En l’inici de la recuperació (2013-2015) l’agroindústria, el sector del metall, la logística i el sector TIC, a Osona van generar les condicions necessàries per crear nous llocs de treball, sent més determinant l’efecte competitiu d’aquests sectors econòmics que l’arrossegament positiu del conjunt de l’economia de Catalunya, que també ha ajudat a generar ocupació a tots els territoris analitzats i en tots els sectors d’activitat.
En el període de crisi econòmica la destrucció de llocs de treball en els àmbits territorials estudiats s’explica per la dinàmica general de l’economia catalana (efecte global). Entre 2008 i 2013 l’efecte global va ser responsable del 70-80% de la pèrdua de llocs de treball, mentre que l’efecte competitiu no va tenir quasi influència en el cas d’Osona i una lleugera influència en el cas del Vallès Oriental (3,9%) i els municipis de la Xarxa C-17 (3%). Pel que fa a l’efecte sectorial, aquest explicaria la destrucció d’un de cada cinc en el cas d’Osona i els municipis de la Xarxa C-17, i d’un de cada quatre llocs de treball del Vallès Oriental.
Durant els anys de contracció econòmica, la construcció i el sector del metall són les activitats econòmiques que registren més pèrdua de llocs de treball, influenciats bàsicament per l’efecte sectorial.