La xifra de petites i mitjanes empreses a la comarca presenta uns valors força elevats en un context, però, molt volàtil i amb gran dificultat per consolidar-se.

Un cop tancat l’any, toca fer balanç de la dinàmica empresarial d’aquest 2023 a la comarca d’Osona i el Lluçanès. A grans trets, l’economia post pandèmica d’aquest any s’ha estructurat al voltant d’una mitjana de 5.355 empreses en els tres primers trimestres, en el qual destaca el segon, amb un pic de 5.370, la xifra més alta del 2023. 

A l’espera de les dades del darrer trimestre de l’any, la xifra del segon trimestre s’assimila als valors màxims experimentats durant el segon i quart trimestre del 2022 (5.384 i 5.375 respectivament) de la sèrie temporal 2020-2023. 

El segon trimestre coincideix amb els mesos d’estiu i això ens podria suggerir un cert efecte temporal rere aquestes xifres més elevades. Una relació de causalitat, però, que és difícil d’establir en una comarca on no existeix una forta estacionalitat.

Volatilitat empresarial i suport a l’emprenedoria

Si desgranem les xifres gèlides de les empreses a la comarca, observem un comportament irregular de la sèrie temporal. Una evolució accentuada de dents de serra que ens suggereix una gran volatilitat empresarial. Una particularitat que no es cenyeix només a l’àmbit osonenc sinó que es replica, tot i que no amb la mateixa intensitat, a nivell català. 

Què hi ha rere aquest fenomen? Catalunya i Osona es caracteritzen pel gran domini de la micro i petita empresa (82 i 15% a la comarca). Aquest fet podria influir en la capacitat d’iniciar i, més enllà, consolidar un projecte empresarial.

Per aquest motiu, segons l’estudi del Seguiment de les empreses creades entre el 2016-2019 i assessorades pels Centres Locals de Serveis a les Empreses (CLSE) de la demarcació de Barcelona, els serveis d’emprenedoria prestats des de l’Administració esdevenen essencials per assolir una major supervivència empresarial. 

Concretament, el mateix estudi planteja que “les empreses que reben ajuda en la seva consolidació tenen una taxa de supervivència major (60,8% de mitjana), una taxa que s’incrementa a mesura que s’intensifiquen les hores de suport. Les empreses amb programes de consolidació de 20 o més hores assoleixen una taxa de supervivència del 70,7% (11,6% superior a la taxa global)”. En el cas osonenc, l’última dada disponible ens assenyala que l’índex  de supervivència de les empreses ateses des de l’àrea d’emprenedoria de Creacció era del 71,0%, una xifra més que acceptable.

L’element econòmic també acaba esdevenint determinant per dinamitar la consolidació d’una empresa  (el 66% de les empreses tanca per motius econòmics). Així i tot, un altre estudi de la consultora CB Insights esgrimeix com a principal motiu de fracàs de les startups que el producte o servei no era necessari per al mercat (42%) juntament amb la falta de liquiditat (29%) o equip inadequat (23%).

En definitiva, l’emprenedor actual no només s’ha de plantejar què vol fer sinó com ho vol fer, el pla de viabilitat econòmica, l’estudi del mercat o definir amb claredat l’objectiu empresarial. Tots aquests factors esdevenen cabdals per trenar un projecte sòlid. 

Oportunitats empresarials de futur

El  sector serveis esdevé el majoritari d’Osona, representant el 68% de les empreses establertes al territori. Per les característiques de la comarca, entre d’altres una bona connectivitat i una elevada presència de gent major de 65 anys, l’economia platejada o silver economy té un gran potencial de creixement i suposa una opció empresarial molt interessant. 

El caràcter global del fenomen de la vellesa genera una finestra d’oportunitat per reequilibrar el territori. Des de fa uns anys, aquest col·lectiu disposa de més temps lliure i més poder adquisitiu. Des d’una línia d’un envelliment actiu, aquesta nova conjuntura pot permetre la creació de línies de negoci orientades a l’oci. L’oferiment d’activitats culturals adaptades als seus interessos, aprofitant l’entorn privilegiat de les comarques d’Osona i el Lluçanès, amb espais d’oci construïts en funció de les seves necessitats o la transformació de destinacions turístiques, poden ser iniciatives a tenir en compte.

D’altra banda, des d’una perspectiva de cures, cal tenir en compte que la població viu més anys, tot i que aquest increment no s’ha traduït en una millora qualitativa. En concret, a partir dels 68 anys la qualitat de vida es redueix. Així mateix, s’ha trencat definitivament el pacte generacional que establia que la cura recaigués en la família, un factor que farà incrementar les diferents línies de negoci vinculades a aquest sector de l’economia. 

Per aquest motiu, es fa necessari el desplegament d’una xarxa de serveis d’atenció orientada a aquesta franja d’edat. Amb la correcta planificació, podria dotar la perifèria d’Osona i el Lluçanès del dinamisme que actualment li manca.  El teixit empresarial pot convertir-se aquest 2024 en un gran aliat per afrontar els reptes de l’envelliment i el despoblament d’Osona i el Lluçanès.