Una trentena de persones de 15 entitats de Catalunya van visitar el mes passat diverses empreses i instal·lacions de Dinamarca, per conèixer el seu model de producció de biogàs vinculat a la gestió dels purins.
El coordinador de la Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona, Ricard Carreras, va exposar al consell d’administració de Creacció de la setmana passada les principals conclusions extretes, en el marc del projecte estratègic Osona Biocircular, que té per objectiu transformar el sector agroalimentari de la comarca fent-lo més resilient i sostenible.

Carreras va recordar la importància del projecte estratègic recordant que, per una banda, un 50% de la facturació total d’Osona prové del sector agroalimentari. Per l’altra, un 50% del total de dejeccions que es generen per aquesta activitat són excedents i per tant, cal buscar alternatives per valoritzar aquests excedents.

Una de les possibilitats que s’està estudiant des de la Taula és tractar els excedents mitjançant el biogàs i plantes de tractament del digestat, el residu que genera el biogàs.

Ricard Carreras va posar de manifest el context molt favorable per tirar endavant iniciatives com les plantes de biogàs, tant pel context normatiu estatal, com pels importants fons provinents d’Europa que volen empènyer aquest tipus d’iniciatives.

El coordinador de la Taula va sintetitzar els aprenentatges del viatge a Dinamarca en les següents conclusions:
– Existeixen diferents models de plantes de biogàs, tots ells viables i adaptats a diferents realitats.
– Hi ha una voluntat política mitjançant ajuts directes i indirectes.
– Es constata una forta cooperació entre empreses amb necessitats energètiques i ramaders.
– L’agilitat administrativa de l’administració danesa és molt notable.
– Les empreses inversores de Dinamarca ja estan disposades a pagar fins a 3 vegades el preu de la inversió inicial de les plantes de biogàs, cosa que denota el potencial d’aquesta tecnologia a nivell d’inversió.
– Les plantes de biogàs escullen els ramaders en funció de la proximitat i la qualitat de les dejeccions.
– Les distàncies entre plantes de tractament col·lectiu i les explotacions ramaderes són inexistents.

Carreras va tancar la seva exposició mostrant-se convençut que la millor opció per a Osona serien granges properes a indústries amb necessitats de cremar biogàs. I en aquest sentit, va apuntar que per fer-ho possible caldria treballar per superior i ajustar algunes barreres legals.

La Taula per a la Gestió Sostenible de la Ramaderia a Osona, presidida pel Consell Comarcal d’Osona, està formada per 22 entitats del sector entre empreses privades, administració, centres de recerca i associacions.